Reflexions d'un Convergent a Dosrius

Rèquiem

2011-08-29T19:03:00.001+02:00

L’estiu toca la seva fi i la normalitat ens assalta de nou. Aquest estiu ens ha servit per adonar-nos-en que les piscines de Dosrius són tant útils com qui ha deixat que no s’obrissin al públic. I no ha permès que es tanquessin per pròpia voluntat. Es encara pitjor. Ha deixat que es tanquessin per deixadesa i incompetència.

No val la pena posar-se gaire nerviós. Fa escassos mesos que el poble ha escollit el que creia millor. I ens hem de sotmetre a la seva voluntat. La voluntat del poble ha decidit que qui ens governi tingui el mateix sentit de justícia social que una espardenya de ballar sardanes. S’apuja el sou (el d’ell i els seus adlàters) i tot seguit, acomiada dos treballadors públics per qüestions econòmiques. Són els curtcircuits dels pactes contra natura.

Aquest estiu també ha servit per veure en acció els regidors assimilats. En altres èpoques enemics fins la mort i ara, tant amics com si haguessin anat junts a “cole”. Aquell que fa menys d’un any deia que volia un despatxet i 1200 Euros al mes, ara ja en pot disposar. La dignitat, en aquest cas, té un preu molt baix. Finalment s'ha constatat.

Comencem un nou curs polític. Veurem quin és el paper de cadascú en aquesta opereta que té aires de Rèquiem. Desitjo tota la sort del món a aquest nou govern municipal. Espero que sàpiguen obrir, donar i crear. Perquè, pel que hem vist fins ara, només han sabut tancar, rebre i acomiadar.

Però demà serà un altre dia.

S...ous

2011-06-28T01:51:00.002+02:00

La vergonya és intangible. Un en pot tenir o no, però no se sap mai qui la té i la quantitat de la que es disposa fins que no arriba el moment que s’ha de mostrar.

Avui, en el decurs del Ple Municipal, ha quedat clar que la manca de vergonya és directament proporcional als sous que s’han fixat els regidors de l’equip de govern.

Tenint en compte la crisi econòmica actual i les dificultats que travessen moltes famílies del municipi, és immoral que l’Alcalde s’augmenti el sou i passi a cobrar 3000 Euros nets cada mes.
També és de moralitat dubtosa que hi hagi dues regidores que s’emportin 2000 Euros nets cada mes.

No entenc com no se’ls regira l’estómac pensant en els esforços que han de fer alguns veïns del municipi per pagar el rebut de la contribució, que després servirà per pagar les seves ben dotades nòmines.

El Sr. Jo no es va cansar de repetir durant tota la campanya que un Ajuntament s’havia de portar com si fos una empresa privada. Doncs bé, a quina empresa privada que fa un any i mig va haver de fer un pla de sanejament i demanar un crèdit de 700.000 Euros, se li permetria que s’incrementessin els sous dels directius d’aquesta manera?

Galdós, ben galdós ha estat el paper del Sr. Corbalán, una bona persona que poc a poc anirà sabent on s’ha posat. Ha hagut de justificar que cobrarà 1200 Euros cada mes quan fa un mes i mig deia que si governés, en cobraria només 600. Els seus arguments han estat tant dèbils com les conviccions ideològiques del seu segon que, en un moment donat del Ple, s’ha pres la llibertat d’amenaçar-me: “Estàs jugant amb foc” m’ha dit, mentre em mirava desafiant.

Tot això es pot qualificar de poc ètic o fins i tot, d’immoral. Ara bé, crec que s’hauria d’inventar una paraula per explicar l’actitud de la Sra. Sílvia Garrido amb el personal de l’Ajuntament. M’explico.

Resulta que com que s’incrementaran els sous d’aquesta manera, i els diners són els que són, doncs s’hauran de reduir despeses per un altre lloc. I quin es el lloc escollit? Doncs s’està valorant acomiadar dues persones de l’Ajuntament, dues persones amb noms i cognoms i amb famílies al darrere. Aquesta possibilitat ha preocupat i molt als seus companys de feina, els treballadors de l’Ajuntament, que s’han mobilitzat i que, segons em consta, tenien previst assistir al Ple de l’Ajuntament per tal de recolzar els seus companys.

Doncs bé, la Regidora de personal ha “suggerit” als treballadors de l’Ajuntament que no anessin al Ple, perquè sinó s’haurien “d’atenir a les conseqüències”. Es un comportament que denota també que l’exigència moral de la Regidora és, més aviat, poca.

Les urnes van parlar el dia 22 de maig. Un resultat inapel•lable, reflex de la voluntat popular. La llàstima és que aquells que administren la voluntat popular, saben que d’aquí quatre anys no hi haurà ningú que recordi que el dia 27 de juny de 2011 es va saquejar l’Ajuntament amb tota naturalitat. Ah! I sense piscines aquest estiu...

Però demà serà un altre dia.

París bien vale una misa

2011-06-14T10:47:00.001+02:00

M’haureu de disculpar pel meu silenci durant aquestes setmanes. Primer, la preparació de la campanya i després, la configuració dels possibles pactes, no m’han deixat prou temps per escriure.

Quant al resultat electoral, què us he de dir. Hem de fer seriosa autocrítica i analitzar on hem fallat. Bé és cert que ens vam quedar a 20 vots del tercer regidor. També és cert que vam guanyar a la mesa electoral de Canyamars. Però no n’hi ha prou. Des de fa 30 anys, a Dosrius, els resultats electorals a unes municipals sempre són els mateixos: ens voten unes 400 persones. I aquest cop no ha estat una excepció. Hem obtingut el mateix resultat que fa quatre, vuit o dotze anys. Mirat pel costat positiu, tenim un gran candidat i quatre anys per davant per donar-nos a conèixer. L’Antoni Valls serà, segur, el candidat de Convergència i Unió l’any 2015.

La nit electoral, tot i els mals resultats, es va obrir una porta a l’esperança. No hi va haver ningú amb majoria absoluta. Feia gairebé tres legislatures que no passava a Dosrius.

I com és lògic, hi ha hagut activitat política durant aquestes setmanes. La nostra formació ha mantingut contactes amb totes les forces polítiques. Es va fer una primera reunió entre el PP, La Pac i CiU el dia 31 de maig. El resultat, la veritat, va ser dolent. Si no hi ha voluntat, és impossible arribar a cap acord. I això és el que es va transmetre de la reunió. Tampoc cal entrar en detalls del que va passar i de què va dir l’un i l’altre. No va anar bé. També caldria preguntar-se si la voluntat dels ciutadans era que governessin tres partits que han obtingut cadascun d’ells, només un 18 % de vots.

Vam aconseguir reunir-nos una segona vegada tots tres partits. Va ser el dijous 9 de juny, és a dir, poc més de 36 hores abans de la constitució de l’Ajuntament. La reunió va ser molt més fluïda i en vam sortir tots plegats amb bon sabor de boca. Es va arribar a un acord de col•laboració de tots tres partits, des de l’oposició, donant per entès que el PSC governaria en minoria. L’endemà mateix, divendres, el meu cap de llista va rebre una trucada del cap de llista del PP on li deia que es desmarcava de l’acord assolit el dia abans.

Vist el que va passar dissabte, arribem a la conclusió que dijous vam ser enganyats pels representants del PP. Ara ja és igual, però és important saber quins valors té segons qui i qui és de fiar i qui no.

Finalment, a l’Ajuntament de Dosrius hi ha un govern de dos partits molt semblants, de caràcter conservador. Un és ideològicament conservador; l’altre té la idea de conservar el poder. Res a dir, un pacte lícit i previsible.

Nosaltres farem la tasca que ens han encomanat els electors, que no és altra que la d’estar a l’oposició, fiscalitzar la labor de l’equip de govern i plantejar alternatives i propostes, sempre pensant en el bé del municipi i dels seus habitants.

Felicitats al nou Alcalde i felicitats als nous regidors de l’equip de govern.

Però demà serà un altre dia.

Ple buit

2011-04-19T23:22:00.001+02:00

A mesura que augmenta la crisi i la manca de solucions o fins i tot de respostes per part de la classe política, creix allò que s’anomena desafecció.

La desafecció és el resultat de la sensació de buidor que es genera en la ciutadania, en veure el passotisme i la immunitat amb la que actuen alguns polítics.

Els ciutadans no en tenen prou amb demanar explicacions un cop cada quatre anys, quan voten. Volen, necessiten poder expressar-se quan els assalten les injustícies o els problemes que genera aquesta crisi. I això passa gairebé a diari.

Aquesta demanda d’explicacions es pot aplicar en els processos de participació ciutadana. Fins i tot hi ha Ajuntaments on, de forma institucional, en acabar el Ple Municipal, s’obre un torn de preguntes pels ciutadans, per tal que puguin expressar aquella inquietud o aquell malestar que pot acabar convertint-se en problema.

En qualsevol cas, el Ple Municipal serveix per tal que, tots aquells habitants que vulguin, sàpiguen quin és el dia a dia de la gestió municipal.

A Dosrius, els Plens Municipals Ordinaris es convoquen cada dos mesos, coincidint amb el quart dijous del mes en curs. La passada legislatura (2003-2007), es convocaven a les 8 del vespre. Era una hora raonable per totes aquelles persones que treballen però que, no obstant, volien assistir-hi.

A començaments d’aquesta legislatura es va modificar l’horari dels Plens. En lloc de les 8 del vespre, començarien a les 7. El motiu explicat per l’Alcalde va ser que començant a les 8, s’havia de pagar una hora més a determinats funcionaris que assisteixen l’acte del Ple.

Tot i que l’assistència de públic va minvar, encara hi havia persones que podien combinar-se la seva feina amb l’assistència a l’acte.

La sorpresa ha estat quan ens hem assabentat que el proper Ple Municipal Ordinari, el darrer de la legislatura, amb la importància que pot tenir per les decisions que es puguin prendre, s’ha convocat pel proper dimarts 26 d’abril a les 9.30 hores del matí. Per a tots aquells ciutadans que desitjaven participació ciutadana o que desitjaven participació en el Ple Municipal, això ha estat un cop de porta als morros.

La veritat és que alguns polítics són els principals generadors de desafecció.

Però demà serà un altre dia.

Consens

2011-04-10T10:57:00.000+02:00

Aquestes setmanes prèvies a les eleccions són molt denses de feina pels partits polítics. Amb els programes ja enllestits, s’ha de preparar la publicitat, rètols, fotografies, etc.

A nivell local, com que aquesta feina ens la fem nosaltres mateixos, ens representa un esforç extra ja que, a part, tenim els nostres propis treballs que tampoc podem deixar.

A més, aquest any estem sotmesos a una nova llei molt més restrictiva pel que fa a la publicitat electoral. Els ciutadans ho notaran en el sentit que no hi haurà cap rètol ni banderola penjats fins que comenci la campanya. En anteriors comicis, un mes abans de les eleccions, ja estava tot empastifat.

Doncs bé, a nivell local som quatre els partits que tenim voluntat de penjar banderoles a les faroles. Econòmicament és més car, però no embruta tant com el paper dels rètols.

Per tal de poder penjar les banderoles, s’ha de demanar permís a la Junta Electoral, que és l’ens que vetlla pel compliment de la llei durant el procés electoral. El problema que tenim és que la Junta Electoral haurà de prendre una decisió sobre quines faroles, o quins carrers, adjudica a cada partit donat que, segurament, hi haurà partits que demanarem les mateixes faroles o els mateixos carrers.

Algú es pot preguntar, I perquè no us poseu d’acord vosaltres mateixos, partits polítics de Dosrius, abans de demanar-ho a la Junta Electoral?

No és qüestió de repartir culpes, perquè tothom té les seves raons i les seves culpes. La realitat és que es va intentar obrir un procés negociador entre partits, però ha estat finalment impossible dur-ho a terme.

D’aquí poques setmanes hi haurà nou govern al municipi, del color que sigui. Tenim una crisi econòmica galopant a nivell general. I a nivell de municipi tenim problemes, greus, que requereixen solucions de consens.

Hauríem o haurem de ser capaços de deixar de banda posicionaments polítics partidistes i posar fil a l’agulla en temes que afectaran el benestar dels habitants de Dosrius. Vull pensar que el tema de les banderoles no serà una premonició del que passarà durant la propera legislatura. Jo, per la meva banda, hi posaré el que calgui.

Però demà serà un altre dia.

2011: Odissea a l'espai

2011-04-02T02:04:00.002+02:00

Hi havia una vegada un polític d’àmbit local que, durant una època, va tenir responsabilitats de govern en el seu municipi. Tot i que en els seus orígens, abans de viure en el poble que el va acollir com Regidor, era un actiu sindicalista comunista, posteriorment va estar emmarcat en un partit que no es caracteritzava precisament per ser d’esquerres.

Segons sembla, fins i tot, aquest Regidor, un cop va ser a l’oposició, va encapçalar una llista electoral del partit al qual representava. Això era l’any 2003. Tot sigui dit, en aquella ocasió, els votants no van ser prou condescendents amb ell.

Posteriorment i degut a un canvi de lideratge intern del seu partit, es va veure desplaçat de la llista de les següents eleccions municipals, les de l’any 2007. El disgust va ser monumental, fins el punt que va estar festejant amb un partit independent, constituït corre cuita per un amic seu. Val a dir que tampoc hi va haver sort en aquella ocasió. Ni el seu partit d’origen ni el partit que apadrinava, van obtenir uns resultats prou dignes.

No obstant, aquest polític seguia tenint ganes de fer-se veure i de creure’s imprescindible. I aprofitava qualsevol ocasió, per petita que fos, per mostrar el que ell pensava que era la seva vàlua personal i política. Tenia un grup de persones que creien en ell; els que cada tarda reunia al seu bar de capçalera. El seu programa era dens, però de crítiques. Ni una idea, ni un projecte. Res.

A mesura que s’anava acostant l’any 2011, any d’eleccions, va intentar prendre les regnes del seu partit d’origen, amb una única obsessió: obtenir acta de Regidor, però de govern, és clar. Diuen que en una conversa mantinguda amb d’altres membres del partit, una nit de començaments de setembre de 2010, a l’exterior de l’establiment comercial d’un amic seu, amb qui a vegades tampoc s’hi parla, va dir que li quedava poc per jubilar-se i que li aniria de meravella tenir un despatxet a l’Ajuntament i cobrar 1200 Euros al mes durant quatre anys.

Finalment i afortunadament per la resta de membres del partit, va optar per abandonar la militància. La veritat és que va ser un descans.

Però és clar, ni res ni ningú podria privar-lo d’aconseguir el seu somni: un despatxet a l’Ajuntament i 1200 Euros al mes. Es per això que es va apropar a un altre partit que, tot sigui dit, res tenia a veure amb el seu partit anterior. Va ser, això sí, un canvi de jaqueta en tota regla. Tant es va apropar, que va aconseguir anar de número 2 a la llista del seu nou partit, de cara a les eleccions municipals de 2011. Un autèntic crack.

I el més bo: en converses que manté amb alguns veïns de la zona, els ha fet saber que la seva intenció és, que el partit que governa ara i que ho fa amb majoria absoluta, perdi aquesta majoria i hagi de pactar amb la seva formació política. Així, en el decurs de la negociació, exigirà les carteres d’urbanisme, personal i governació. A part, és clar del despatxet i els 1200. També ha fet saber a algun dels seus interlocutors que no es sent còmode en aquest nou partit on ha aterrat.

Quines coses!!!

Però demà serà un altre dia.

Riiiiiiing

2011-03-17T01:09:00.002+01:00

El pitjor que li pot passar a un polític és pensar-se que tot allò és seu. I es pot caure en la temptació molt fàcilment. S’han d’administrar uns diners que no costen gens de guanyar i que ningú no discuteix on s’han de gastar. Això barrejat, en el cas de Dosrius, amb una majoria absoluta aclaparadora, pot generar un còctel on s’hi barregi autoritarisme, indolència, menysteniment i supèrbia.

Dic això perquè, durant la meva etapa de Regidor a l’Ajuntament (2003-2007), analitzant els comptes de la Corporació, vaig observar diverses irregularitats.

Una d’elles, la compra per part de l’Ajuntament d’un equip de mans lliures que es va instal•lar en el vehicle particular de l’Alcalde. Una altra de les irregularitats que vaig detectar va ser que l’Ajuntament de Dosrius va comprar mongetes del ganxet a en Josep Jo que, casualment, és l’Alcalde de Dosrius. N’hi va haver d’altres, com el fet que es contractés personal per fer determinades tasques municipals, sense donar-les d’alta a la Seguretat Social i per tant rebent diners “en negre”, això sí, amb carnet del PSC. També recordo que es van enviar un grup de joves a enganxar rètols de la mostra gastronòmica, sense cap altra selecció prèvia que el fet que algun d’ells (més d’un) fos fill de persones properes o vinculades a l’equip de govern, del PSC, és clar.

I ho dic així de clar, sense cap por ni recança ja que el que escric, ho tinc documentat i ho puc demostrar davant qui calgui.

El cas és que en el decurs d’un Ple Municipal, als voltants de l’any 2005, vaig demanar explicacions a l’equip de govern. I sí, vaig rebre una resposta. Però revestida d’autoritarisme, indolència, menysteniment i supèrbia.

Com que vaig entendre que es podria estar cometent alguna irregularitat, vaig posar en coneixement de la Sindicatura de Comptes totes aquestes dades.

Sis anys després, la Sindicatura ha emès un informe on confirma aquestes irregularitats i n’afegeix alguna més.

Resulten còmiques les al•legacions fetes per l’Alcalde a la Sindicatura al respecte del mans lliures, dient que com que l’Ajuntament no té vehicle per l’Alcaldia (només faltaria), i volta molt pel poble, que té molta extensió, necessita poder estar en contacte permanent amb l’Ajuntament. Suposo que quan el truca algú altre, no deu despenjar ja que, com diu ell, és únicament per parlar amb l’Ajuntament.

Fa molts anys, en el President Tarradellas va dir que un polític ho podia fer bé o malament, però el que no podia fer mai, mai, és el ridícul. I em penso que avui hi ha hagut algú que ha fet el ridícul per 294 Euros.

Us adjunto la notícia publicada a la web del portal e-notícies.

http://societat.e-noticies.cat/un-mans-lliures-a-costa-de-lajuntament--51081.html

Però demà serà un altre dia

La vida és bonica, però a vegades complicada

2011-03-14T23:58:00.000+01:00

Dissabte va marxar un amic meu. Se l’ha endut una malaltia, implacable, que li ha anat robant tot, menys la dignitat i la il•lusió per intentar gaudir, un dia més, de la seva filla de dos anys i mig.

Han estat tres anys durs, durs per ell, durs per la seva família i durs per tots aquells que anàvem sabent d’ell.

La seva memòria m’ha fet aflorar el record d’uns anys on no teníem cap altra preocupació ni cap altra responsabilitat que la de passar-nos-ho bé, amb Canyamars i el seu entorn com escenari. Va ser una època molt bonica, on vam compartir moltes coses.

Avui he anat a acomiadar-me d’ell. M’he retrobat amb uns companys, amb uns amics. Avui, però, hem compartit un dolor, generat per una incomprensió, per una injustícia, per un buit, per una pila de preguntes sense resposta. Enfadats, enfadats amb la vida, que ens ho dóna tot, però que a vegades ens recorda que no som eterns.

I ara, el record. Una vegada em van dir que una persona no mor fins que no moren aquells qui el recorden. N’estic convençut que en Jordi estarà viu entre nosaltres durant molt de temps. Cada cop que ens reunim aquells qui vam viure i vam riure amb ell, i comencem a explicar anècdotes i vivències on ell exercia de protagonista, el farem reviure ni que sigui un instant.
.

Fins sempre, amic.

Indignació i indignitat

2011-02-25T14:33:00.000+01:00

Ahir vaig assistir al penúltim Ple Ordinari que es celebrarà al llarg d’aquesta legislatura.

Com ja he dit altres vegades, la victòria del PSC a Dosrius l’any 2007 és indiscutible. Per mèrits propis i per demèrits dels altres, va obtenir uns resultats aclaparadors.

Seria criticable, això sí, que la majoria absoluta que va obtenir, va tancar les portes al diàleg amb els partits de l’oposició que, recordem-ho, són dipositaris de la confiança i de la representació d’una part de la població del municipi. La manca de cultura democràtica acostuma a portar aquestes coses.

Ara bé, el que és indignant i indigne d’algú que diu gestionar el bé comú, és que ens vulgui prendre per imbècils. M’explico.

A pregunta d’un regidor de l’oposició on se li requeria pel tema de Can Canyamars, no se li va caure la cara de vergonya quan va dir que Can Canyamars està millor ara que fa quatre anys, perquè ara els veïns estan arreglant els carrers. I ho va acabar, dient que n’estava molt orgullós d’això.

Jo suposo que els veïns de Can Canyamars que estan pagant religiosament els seus impostos i que, a més, han de dedicar part del seu temps lliure en arreglar els carrers, no deuen estar gaire orgullosos d’algú que fa 8 anys va prometre, per escrit, que l’any 2004 les màquines estarien arreglant Can Canyamars. Deuen sentir moltes coses, però orgull, precisament...

I això no és tot.

El mateix regidor va demanar per escrit quines havien estat les retribucions dels càrrecs electes i de la coordinadora (càrrec eventual de confiança), al llarg de la legislatura.

L’alcalde, totalment desmelenat, li va dir que no li donaria. Davant la insistència del regidor, que va demanar formalment a la Secretària de la Corporació un informe amb les retribucions de cadascun dels regidors, petició a la qual va accedir la Secretària, l’Alcalde s’hi va dirigir rient (a la secretària) i li va dir, textualment: “Agafes la baixa...” Es va entendre clarament que no hi hauria informe de la Secretària.

En fi, són dues “perles” del Ple Municipal d’ahir.

Però demà serà un altre dia.

És català...

2011-01-30T17:59:00.001+01:00

L’Enciclopèdia Catalana defineix nació com: “Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat”.

Una mica més enllà, al Diccionario de la Real Academia Española, la defineix com “Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común”.

Podríem dir que la diferència entre una nació i un estat és que d’una nació en pot sentir qui vol. En canvi, d’un estat només n’és qui ho pot acreditar amb el passaport. La concepció de nació és oberta, caracteritzada per uns trets culturals i històrics. La concepció d’estat pot ser més artificial, més administrativa. Fins i tot, més excloent.

Per això comparteixo plenament, però amb matisos, la definició que va fer el President Pujol en el seu dia, en el sentit que: “ És català qui viu i treballa a Catalunya, i en vol ser”. Jo diria, simplement, que és català qui en vol ser. Deixem les exclusions pels estats.

Qui vol ser català, pot parlar català o un altre idioma; pot ser del Barça o d’un altre equip; i per descomptat, pot votar qui li vingui en gana. Només li cal estimar una terra, uns costums, unes tradicions i sentir-se part d’un projecte nacional.

Però demà serà un altre dia.

Un acudit

2011-01-20T14:07:00.000+01:00

En una casa hi viu una família en la que els pares són molt i molt socialistes.
.
A mitja tarda hi arriba la filla, que ve de l’institut i parla amb els pares:
.
- Escolteu, quan venia cap aquí, m’he trobat davant de la porta de casa un senyor que demanava caritat. He pensat que li podríem donar 50 €
.
Aleshores, els pares li diuen:
.
- Mira, filla, fes una cosa. Neteja el garatge, arregla el jardí i dóna-li una mà de pintura a l’habitació del teu germà. Quan hagis acabat, et donarem 50 € i, aleshores, li podràs donar a aquest senyor que demana caritat.
.
La filla respon:
.
- Escolteu, no seria més senzill dir-li a aquest senyor que netegi el garatge, que arregli el jardí i que li doni una mà de pintura a l’habitació del germà i que, quan acabi, li pagarem 50 €?
.
Els pares, indignats, li van dir:
.
- No!, que això és de dretes.

Promiscuïtat

2011-01-19T00:39:00.004+01:00

Falten pocs mesos per les eleccions municipals. Tots els partits polítics municipals ja fa dies que ens anem movent, preparant els programes, mantenint entrevistes, ultimant llistes...

A Convergència i Unió estrenem candidat i renovem il•lusió, il•lusió pel canvi que aquesta vegada pot ser possible. Tenim ganes de tirar endavant un projecte engrescador, amb un programa innovador, però sempre tocant de peus a terra.

D’altres partits estan fent el mateix, em consta. Aquests són uns mesos de contactes i xerrades entre partits, de molta activitat política.

Tot i que les dinàmiques municipals són molt diferents a les que hi ha a la política nacional o fins i tot estatal, sempre hi ha afinitats ideològiques entre partits que et porten a pensar en la possibilitat de formar un govern de coalició. Es pot arribar a pensar amb quin partit podries formar coalició i amb quin no ho faries. Per què, per tal de governar en coalició, calen grans dosis de confiança entre els partits que la formen. Normalment hi ha afinitats ideològiques, afinitats entre persones o hi concorren totes dues circumstàncies.

El que em sorprèn, i no pas gratament, és que l’Alcalde vagi oferint pactes a partits de diferent abast ideològic. Ha ofert governar en coalició, a partir de les properes eleccions, a tots els partits que tenen la intenció de presentar-se. “Hem de governar junts”. Aquesta frase, textual, me l’han repetit representants de diversos partits polítics municipals, com oferiment explícit per part de l’Alcalde.

Això pot dir dues coses. O bé que el partit que vol representar l’Alcalde no té ideologia concreta, o bé que l’Alcalde té necessitat de mantenir-se en el govern al preu que sigui i pactant amb qui calgui.

I el que em pregunto és: N’estan al corrent els militants del PSC de Dosrius dels jocs de mans de l’Alcalde? Seran capaços d’acceptar que es pacti amb qui sigui només perquè ho ha decidit ell?

Però demà serà un altre dia.

Cançoneta de Nadal

2010-12-25T12:50:00.000+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=14hmLEs0u-8

Investi-dura

2010-12-20T17:13:00.001+01:00

Faig aquest escrit quan encara no s’ha votat la investidura del candidat de CiU a President de la Generalitat.

Estem vivint uns moments econòmics i socials que podríem qualificar de crítics, o fins i tot dramàtics. No cal estendre-s’hi gaire. Bé és cert que aquesta situació no coneix fronteres ni nacions. També és cert, però, que potser no hem tingut fins ara, ningú que donés resposta, a nivell de país, a aquesta crisi. No cal fer-ne sang, tampoc.

D’altra banda, el resultat de les eleccions ha estat molt clar. Un parlament més atomitzat que mai, amb un clar guanyador, que frega la majoria absoluta. I el que és més important: no hi ha possibilitat d’articular una majoria alternativa.

Aleshores, partint d’aquestes dues reflexions, quin motiu hi ha per no votar favorablement a la investidura d’Artur Mas en primera votació?. Perquè no faciliten les coses, sabent a més que serà investit en segona votació ja que alguns dels partits de l’oposició han indicat que s’abstindran en aquesta segona votació?

No acabo d’entendre aquest joc, que manté paralitzada l’acció de govern, i més, amb els temps que corren.

Però aviat serà un altre dia.

Estic d'acord amb l'Alcalde

2010-12-01T00:48:00.003+01:00

Un cop finalitzat el recompte de paperetes el diumenge al vespre i ja sent conscient de la rebolcada socialista també a Dosrius, em va venir al cap una entrada que havia fet l’Alcalde en el seu blog poc després de les eleccions generals de març de 2008, aquelles on el PSOE encara no veia la crisi. Ahir mateix vaig rebre un correu electrònic d’una persona del municipi on me la recordava. Recomano que li feu una ullada abans de seguir llegint. Aquí teniu l’enllaç:

http://josepjo.blogspot.com/2008/03/valoraci-de-les-eleccions-generals-al.html

Comparteixo plenament el punt on diu: “A part de l’efecte televisió, de tots els “ímputs” que poden haver-hi, estic convençut que la gent del territori ajuda molt a què els resultats vagin cap a un costat o cap un altre.” Segons sembla, doncs, la gent del territori, de Dosrius concretament, ha provocat que el PP hagi quedat només a 47 vots del PSC. Recomano doncs, al visionari escriptor que plegui, ja que és el responsable a Dosrius de la patacada.

“Qui ho havia de dir quan Convergència controlava d’una manera absoluta totes les eleccions en aquest municipi, que en aquests moments es trobarien amb aquests resultats tan baixos.” Canvieu Convergència pel PSC i rellegiu la frase. Potser ara tindrà més sentit. Es una altra de les perles del rapsode.

De la resta no val la pena comentar res. Demagògia d’estar per casa. Són cada vegada més aquells que coneixen la forma d’actuar dels “capos de la família” socialista a Dosrius. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

El resultat de les eleccions al Parlament a Dosrius no és, ni de bon tros, extrapolable a unes municipals. Hi ha d’altres dinàmiques, hi influeixen altres factors... No obstant, també pensant en les municipals, prefereixo que el meu partit estigui avalat per uns resultats com els que hem obtingut.

Un darrer apunt. M’agradaria pensar que no es publica el resultat de les eleccions municipals al panel lluminós de davant de l’Ajuntament perquè no s’han recordat de fer-ho. Pensar una altra cosa seria donar per sentat que el sectarisme i un equivocat sentit de la propietat són els que administren el nostre be comú.

Però demà serà un altre dia

P.D.: Gràcies J.C.!!!

Nervis

2010-11-10T00:30:00.002+01:00

Avui fa quinze dies, la Federació local de Dosrius de CiU, va proclamar com a cap de llista per a les properes eleccions municipals de maig de 2011 l’Antoni Valls.

En “Toliu”, com l’anomenen a Canyamars, advocat de professió, s’ha de convertir en la cara visible de Convergència i Unió a Dosrius i tirarà endavant un procés de renovació del partit que, vistos els resultats a nivell municipal, tanta falta ens fa.

Encarem les eleccions municipals de 2011 amb moltes ganes, no de governar per governar, sinó per poder-li donar la volta a problemàtiques que semblen enquistades i vicis de govern que han convertit en habituals situacions totalment anormals.

Evidentment la nostra campanya no serà de crítica, sinó que serà completament en positiu, oferint solucions i oferint propostes. Volem convertir-nos, i ho farem, en alternativa de govern a Dosrius.

Volem contraposar el rigor, el seny i la lògica a determinades actituds que provenen de l’entorn de l’Alcalde, més identificables amb una barreja de màfia siciliana i xafarderia maliciosa que no pas amb la d’algú que ha de ser un exemple per la comunitat.

Em sap greu ser l’objectiu dels atacs personals furibunds per part d’aquest entorn que he anomenat, de persones amb les que ni tant sols he creuat mai una sola paraula. Em sap greu que l’Alcalde s’hagi dedicat a fer-me una campanya de desprestigi personal fora de tota mesura denotant, això sí, molt poca exigència moral.

Però el que més greu em sap és que tota aquesta energia que utilitza intentant desgastar-me i posant-me pals a les rodes (cosa que vol dir que em coneix poc), no la utilitza vetllant pels interessos dels ciutadans, ni per resoldre les seves problemàtiques.

Crec que els ciutadans amb problemes (i cada dia n’hi ha més en aquest municipi), preferirien sentir de l’Alcalde coses més interessants com, per exemple, quina solució donarà al tema de Can Canyamars (que fa vuit anys que va prometre que acabaria en un any), de l’asfaltat dels carrers de Can Massuet (que comença a convertir-se en un problema greu), de la continua fugida de policies locals (que converteix el cos de Policia Local en mancat de formació i d’experiència), de la manca de motivació dels funcionaris, de la manca d’una direcció política eficaç de la Brigada Municipal, de perquè fa anys que la piscina de Can Massuet s’ha convertit en un pantà. O per quin motiu no ha complert ni la quarta part del seu programa electoral de 2007.

S’acosten les eleccions i comencen els nervis. No em preocupa gens ser el principal problema de l’Alcalde ans el contrari, em motiva profundament, perquè vol dir que seguim el camí correcte; el que sí que em preocupa és que darrera d’aquesta obsessió malaltissa, dimiteixi de les seves obligacions, obligacions contretes davant les urnes, fa gairebé quatre anys.

Però demà serà un altre dia.

Quart Cinturó

2010-10-04T00:10:00.001+02:00

Avui es veu que hi ha hagut manifestació a Terrassa. Contra el Quart Cinturó. Com que els d’Esquerra i els d’Iniciativa no n’havien tingut prou de manifestacions durant la vaga general de la setmana passada (especialment els d’Iniciativa), han optat per deixar-se veure i reivindicar. Allò que no saben resoldre governant (perquè cal recordar que ambdues formacions governen), ho pretenen resoldre manifestant-se contra ells mateixos. Kafkià.

Paradoxalment, aquells que s’anomenen progressistes, avui s’han oposat al progrés econòmic de quatre comarques, concretament Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. Recordo, quan es va posar en marxa l’Autovia de Mataró a Granollers (una part del quart cinturó), també hi va haver veus crítiques, des dels sectors ecologistes. Hi ha algú, avui, que dubti del progrés que ha suposat aquesta via de comunicació pel Vallès i pel Maresme?.

El progrés econòmic d’una societat depèn, en bona part, de la qualitat de les seves infraestructures. Avui, les empreses, amb el sistema productiu anomenat just in time, eviten tenir estocs als magatzems. Fabriquen i envien. Per això calen vies de comunicació àgils.

S’ha d’invertir en trens, sí. Ara bé, la construcció d’ infraestructures ferroviàries també malmet el territori, no? I, on hem de fer estacions, al centre de les poblacions, o als polígons industrials que hi ha als afores? A tots dos llocs? Això seria útil? I econòmicament possible?

Potser algú li hauria d’explicar al Sr. Herrera, quan baixi de la bicicleta, que el món funciona així i que no es pot ser ecologista de saló havent dues o tres comarques al límit del col•lapse.

Però demà serà un altre dia.

Vaga?

2010-09-29T10:51:00.001+02:00

Seria senzill fer demagògia parlant dels piquets informatius, que passen a ser coactius amb les llibertats individuals d’aquells que volen treballar, per convicció o per necessitat. No serà el cas.

Tenim un Estat malalt, en una situació gairebé irreversible. Hem estat vivint, tots, tots, per sobre de les nostres possibilitats. Ara arriba el moment en que ens hem d’estrènyer el cinturó. I tothom, d’una manera o d’una altra, n’és conscient.

Aquesta no és una vaga dels treballadors. Aquesta és una vaga dels sindicats. Perquè no hi ha col•lectiu més conservador que el dels sindicalistes. Volen conservar els seus privilegis i els seus alliberats. I sobretot, sobretot, volen seguir fent creure que són útils a una societat on, des de fa dècades la protecció social i laboral forma part intrínseca de l’Estat del Benestar.

Pot ser discutible l’actitud del govern, que es dedica a subvencionar l’atur, sense incentivar la col•locació ni la creació d’ocupació (més enllà d’aquells focs d’encenalls anomenats Plan Zapatero). El que no és discutible és que davant d’una situació gravíssima, s’han de prendre mesures dràstiques.

Però demà serà un altre dia.

Canvis

2010-09-15T12:53:00.001+02:00

No és cap secret que l’equip de govern no està cohesionat. Entre els Regidors hi ha tensions, desavinences i fins i tot hi ha hagut crits, una vegada concretament al despatx de la secretària.

El problema arrenca del final de la passada legislatura, quan diversos Regidors del PSC (o que creuen ser-ho) es van plantar davant l’Alcalde per dir-li que si la aleshores Regidora Sílvia Garrido formava part de la nova candidatura, ells no hi serien. L’Alcalde, en un primer moment, va prendre partit pel grup de Regidors i va prescindir dels serveis de la Regidora. Ella mateixa em va dir, pocs dies abans de les eleccions: “Marxo d’allà on no em volen”. Fins i tot va abandonar la militància del PSC, segons em va dir, cosa que denota la feblesa de les seves conviccions.

Aleshores va passar el que tots sabem. Majoria absoluta aclaparadora del PSC. L’Alcalde, més musculat que mai després d’unes setmanes d’angoixa, va fer valer la seva autoritat, valgui la redundància, desautoritzant els seus companys de llista i situant a la prèviament defenestrada Sílvia Garrido com a càrrega de confiança (o Coordinadora, com li agrada dir-se i que li diguin).

Aquella desagradable sorpresa que van tenir els Regidors del PSC al començar la legislatura, ha anat enverinant les relacions entre ells i ha anat deixant, de portes endins, l’Alcalde una miqueta més sol, acompanyat, això sí, per la seva Coordinadora.

Molts dels Regidors del PSC, en privat lògicament, no han escatimat crítiques a qui, de facto, gestiona moltes àrees de l’Ajuntament, sense poder-ho fer. Fins i tot, alguns d’aquests Regidors resaven per veure prosperar aquella moció que va presentar CiU on es demanava la supressió del lloc de treball de la Sra. Garrido i el conseqüent estalvi dels 32.000 Euros anuals que guanya (o que cobra). I si no van votar a favor de la moció, va ser precisament, per por a les represàlies que haguessin pogut arribar per part de l’Alcalde.

Doncs bé, en mig d’aquesta olla de grills, resulta que la Regidora de Serveis que, degut a qüestions personals ha hagut de marxar de Dosrius, ha estat convidada (com va dir textualment algun Regidor de l’equip de govern) a deixar l’acta de regidora. Es a dir que, si Déu vol, en el proper Ple Municipal hi haurà la presa de possessió del nou Regidor que, si no em falla la memòria, serà la Carola Rucabado Jo.

Des d’aquí vull agrair a la Regidora sortint la feina realitzada i el tracte personal que m’ha dispensat quan he necessitat alguna cosa que era de la seva competència. Alhora, a la nova Regidora, li vull desitjar sort... i paciència.

Però demà serà un altre dia.

Fama

2010-09-06T13:13:00.003+02:00

Hi ha pobles que són famosos pel seu castell (com Cabrera de Mar).
Hi ha pobles que són famosos pels seus càntirs (com Argentona).
Hi ha pobles que són famosos pel seu turisme (com Calella).
Hi ha pobles que són famosos per la seva gastronomia(com Cabrils).
Hi ha pobles que són famosos pel seu vi (com Alella).
Hi ha pobles que són famosos per les seves maduixes (com Sant Cebrià).
Hi ha pobles que són famosos per la seva flota pesquera (com Arenys).

Nosaltres també som famosos. Però som famosos per sortir al sumari del Cas Pretòria. Com va dir en Schuster: “No hace falta decir nada más”.

Font: Edició digital de El Periódico

Política

2010-08-17T11:53:00.001+02:00

Benvolguts lectors:

A la imatge adjunta us he intentat explicar gràficament, qui lloc ocupa cada partit amb representació parlamentària a Catalunya.

He partit d’una esfera on teòricament hi ha representades totes les sensibilitats polítiques. A la part de dalt de l’esfera s’hi situen els partits de dretes i a la part de baix els d’esquerres. Tanmateix, a la part esquerra de la imatge hi apareix la sensibilitat nacionalista catalana i a la part dreta, la sensibilitat nacionalista espanyola.

Gairebé tots els partits es solapen, els uns amb els altres. Ideològicament, Ciutadans, per posar un exemple, pren vot prestat de PP (amb qui competeix en espanyolitat) i amb PSC (amb qui vol competir en polítiques d’esquerres).

És molt difusa també la línia que separa ERC i IC-V quan es tracta d’aplicar polítiques d’esquerra i de nou es solapen CDC i ERC que també ocupen el mateix espai en el nacionalisme català.

És clar que aquestes línies van variant i és per això que sempre hi ha resultats electorals diferents.

A la vista d’aquest gràfic es poden entendre teòricament algunes aliances, tot i que després es converteixin, com va dir el Conseller Maragall, en artefactes inestables.

Vaja

2010-04-27T15:03:00.000+02:00

http://elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=708367&idseccio_PK=1021&h=

Donde dije digo...

2010-03-31T01:03:00.001+02:00

Un anunci al rètol aquell que fa que el trànsit s’aturi a l’entrada de Dosrius i ja està. Tant senzill, però tant complicat a la vegada. “L’Ajuntament ha dit NO a les escòries”.

.
Avui, els meus soferts lectors em podran qualificar de “pitufo gruñón”, però no puc deixar de preguntar-me quins han estat els motius que han fet canviar de parer el nostre Alcalde.

.
Jo entenc que quan algú amb responsabilitats pren una decisió ho fa amb coneixement de causa i valorant-ne els punts a favor i els punts en contra. I manté (o hauria de mantenir) la decisió presa ja que, suposadament, creu que és la millor pel seu poble.

.
Jo em pensava que quan l’Alcalde va prendre la decisió d’acceptar que s’instal•lés la planta de tractament d’escòries ho va fer amb coneixement de causa i que prèviament n’havia valorat els punts a favor i el punts en contra. I que mantindria la decisió presa perquè n’estava convençut que era el millor pel seu poble. Em vaig suposar que aquests 100.000 Euros anuals que prometia l’empresa Pedreres Maresme Rusc eren imprescindibles pel bon funcionament de l’Ajuntament i que, per això, l’Alcalde havia pres aquesta decisió. Vaig suposar que l’Alcalde i la seva banda (cada cop més minsa) creien realment que les escòries eren tant poc perjudicials com un lluç de palangre. I que per tot plegat, mantindria la decisió presa i n’assumiria el desgast polític ja que ho feia pel bé de la comunitat.

.
Doncs no, estava equivocat. Jo estava equivocat. Com en d’altres temes importants d’aquesta legislatura ( ubicació de la segona escola de primària, pagament del transport escolar, per posar dos exemples), l’Alcalde ha demostrat no tenir projecte, ni valor per tirar endavant la decisió presa. Li fa més por deixar de ser qui és que no pas assumir les conseqüències de les seves decisions.

.
Com va dir en Capri, “el món és de qui crida més” i la Plataforma contra la planta de tractament d’escòries, amb molt bon criteri, ha cridat suficientment com per què l’Alcalde hagi hagut de fer marxa enrere. Covardia política i manca de projecte.

.
I el temps perdut? I els diners gastats?

.
Però demà serà un altre dia.

Antes de meter...

2010-03-10T01:01:00.002+01:00

Manca poc més d’un any per les eleccions municipals. Es a dir, que ens trobem, més o menys, al 75 % de la legislatura. Seria un bon moment per veure com anem de promeses electorals. Les promeses electorals haurien de ser alguna cosa més que allò que es diu per enganyar possibles votants. Es el cas que ens ocupa. I passaré a detallar-ne algunes, de promeses electorals, ara que he trobat el programa electoral del PSC pel mandat 2007-2011. Com dic, només en detallaré algunes. Es que no us voldria avorrir.

.
“Es l’hora dels detalls:

.
- Voreres, embornals, forats, clavegueres...
- Contenidors de brossa en espais adequats.
- Bancs i papereres
- Places i jocs infantils
- Senyals de tràfic
- Neteja periòdica de carrers
- Aparcament adequat per als camions.”

.
“Pressupost amb participació veïnal”
“Fomentar l’ús del local de sobre el consultori de Canyamars com a centre cívic i PIJ”
“Treballar per intentar que el Centre Parroquial torni a obrir les seves portes”
“Obrir una escola de música municipal”
“Fomentar el voluntariat”
“Contractar un/a educador/a de carrer”
“Reactivar oficina de turisme i crear un pla per vincular tema rural/cultural i històric.”
“Piscina coberta i gimnàs”
“Biblioteca municipal”
“Centre Cívic”
“Acceptar el traspàs de Can Canyamars a l’Ajuntament”

.
Només són un exemples del que he pogut llegir del programa electoral del PSC pel mandat 2007-2011.

.
Com he dit moltes vegades, trobo lògic que qualsevol persona que destini un temps a una feina, n’obtingui una remuneració econòmica a canvi. Això inclou els càrrecs públics que, moltes vegades han de renunciar al seu treball per tal d’exercir d’Alcalde o de Regidor. Ara bé, a quina empresa privada li pagarien a l’Alcalde els 40.000 Euros anuals que cobra actualment per no assolir els objectius que ell mateix s’ha marcat?

.
La legislatura 2007-2011, a nivell municipal en general, estarà marcada per una profunda crisi econòmica i pels Plans Zapatero que han servit per posar voreres noves a mitja Espanya.

.
A Dosrius, la legislatura 2007-2011 estarà marcada per l’intent d’implantar una planta de tractament d’escòries i per la construcció d’una rotonda. Dues coses que, llegint i rellegint no he pogut veure al programa electoral del PSC.

.
Però demà serà un altre dia.

La Policia no és tonta

2010-03-02T00:29:00.000+01:00

Des de dissabte passat tenim un Policia Local menys a la plantilla de Dosrius. Un altre que ha marxat.

.
Quan es tracta d’oferir bons serveis a la ciutadania, pel que respecta a l’àmbit de la seguretat, es necessiten professionals coneixedors del lloc on han d’actuar, motivats i sense pressions externes, per tal que puguin dur a terme la seva activitat amb objectivitat. Val a dir que la de la Policia no és una tasca fàcil ja que tots exigim els nostres drets quan es veu amenaçada la nostra seguretat i en canvi obviem els nostres deures de convivència quan, per exemple, som multats per no estacionar correctament. En ambdós casos, la Policia Local és objecte de les crítiques de la ciutadania, en el primer cas per defecte i en el segon cas per excés.

.
Curiós és el cas de la Policia de Dosrius. Des de fa uns deu anys, en lloc de ser un Cos de Policia, sembla un vagó de metro. Només fan que entrar i sortir professionals. I no és pas per culpa d’ells, sens dubte. Quan hi ha tanta rotació de personal, s’ha de mirar una mica més amunt. A tall d’exemple, en aquest temps han “saltat” dos caps de Policia i al primer d’ells encara se’l va haver d’indemnitzar.

.
I on ens trobem? Amb un cos de professionals poc coneixedors de la zona (ni tant sols tenen temps d’adaptar-se), poc o gens formats (la meitat dels policies de la plantilla actual no han passat per l’Acadèmia i per tant no són policies), desmotivats per la seva fragilitat laboral i fortament condicionats o fins i tot amenaçats per decisions polítiques totalment arbitràries.

.
La Policia Local necessita independència d’actuació i suport polític sense fissures.

.
Però demà serà un altre dia.

La raó de la força

2010-02-22T18:51:00.002+01:00

No hi ha res més sòlid que les conviccions. Ni tant sols els interessos; encara que siguin econòmics.

.
Això és el que he pogut anar copsant aquests mesos en la gent de EL ROURE i les persones que els han ajudat durant tot aquest Via Crucis que està sent el tema de les escòries. No és la meva intenció fer aquí una raspallada, amb caràcter pre-electoral ja que, n’estic segur que ideològicament ens assemblem com un ou a una castanya.

.
Dic això de les conviccions ja que, sens dubte, actuant en bé de la comunitat (i no en nom de la comunitat, com algú altre) han pensat que la ubicació de la planta de tractament d’escòries provinents de la incineradora de Mataró a Dosrius seria un error i podria provocar danys mediambientals i danys a la imatge del poble.

.
I ho han fet per convicció, no pas per diners. Per diners ja n’hi ha d’altres que s’han mogut. Per convicció s’han reunit, per convicció s’han documentat, per convicció han actuat, per convicció i tractant de cercar la veritat, van acudir a la Comissió creada per l’Ajuntament on els van intentar fer combregar amb rodes de molí. I per convicció han arribat a unes conclusions i les han plasmat en un escrit que aquests dies estan repartint pel municipi. Tot plegat, molt d’esforç, humà i econòmic que, de ben segur, no serà inútil.

.
No m’agradaria, si algun dia tingués responsabilitats de govern allà on sigui, haver de prendre una decisió sabent que hi està en contra un grup amb sòlides conviccions i a qui, com en aquest cas, els assisteix la força de la raó.

.
El proper diumenge al migdia, la plataforma opositora a la planta de tractament d’escòries farà un acte a l’escola del Pi. Si voleu estar informats i ben informats, val la pena que hi aneu. No hi haurà política, encara que hi ha qui ho vol fer veure. No s’anirà contra ningú, encara que hi ha qui creu que fent-se el màrtir no perdrà vots. Hi haurà un grup de persones carregades de conviccions... i de raó.

.
Però demà serà un altre dia.

Donar un peix o ensenyar a pescar

2010-02-17T00:26:00.000+01:00

No descobriré res si dic que la situació és dramàtica per a moltes famílies. La crisi econòmica i un atur galopant fan que arribar a finals de mes sigui una missió impossible per a moltes persones.

.
No obstant la percepció de que el Govern de l’Estat no està a l’altura es va engreixant, al mateix nivell que ho va fent el nombre d’aturats. Primer negant la crisi, poc abans de les eleccions, és clar. I ara, intentant donar una imatge de que les coses ja van marxant, justament quan Europa s’està rient de nosaltres.

.
Com fan típicament els governs d’esquerra, es tira de la subvenció pública per intentar resoldre un problema que el que necessita són inversions. No són capaços d’entendre que la cosa pública no crea riquesa. I ells van engreixant l’aparell de l’Estat. Qui crea riquesa, aquí i a tot arreu, són els empresaris i els treballadors autònoms. Per tant, penso, no seria millor que aquests ajuts de 420 Euros que el Govern facilita a les persones que han esgotat l’atur servissin per, per exemple, descomptar de les quotes de la seguretat social de nous llocs de treball que es poguessin crear? No seria aquesta una millor fórmula per tractar de tornar a crear teixit productiu, ja prou malmès?
.

Una de les altres idees brillants del govern ha estat la de pujar l’IVA, del 16 al 18%. Es la formula definitiva per no reactivar el consum.

.
Mentre que aquells que prenen les decisions per nosaltres no sàpiguen quins són els problemes reals de la ciutadania (val la pena recordar que el 75 % dels diputats al Congrés dels Diputats són funcionaris en excedència), aquest estat no remuntarà el vol.

.
Però demà serà un altre dia.

Una de romanos

2010-02-10T11:47:00.001+01:00

Interessant, el Ple Municipal d’ahir a la nit. Va ser una mostra més del “qui dia passa, any empeny” que ja estem acostumats a veure.

Com a primer plat ens presenten un pla de sanejament de les finances municipals. Amb una audàcia sense precedents, l’equip de govern, com a principal mesura per tirar endavant aquest pla de sanejament, decideix demanar un crèdit. Des de la sala de Plens vam sentir com trontollaven els fonaments de la facultat d’econòmiques. N’estic segur que ni cent, ni mil pensadors haguessin pogut arribar a aquesta conclusió i de ben segur que no l’haguessin explicat amb la naturalitat, gairebé pueril, amb la que la van rebre les orelles dels allà assistents.

Sense haver satisfet la seva capacitat de fer el ridícul, ens diuen que el Pla de Sanejament recomana també que es suprimeixin també les hores extres remunerades per part dels treballadors municipals. Aquestes hores extres s’hauran de compensar amb dies de festa. Seria una bona mesura si no fos perquè en el següent punt de l’Ordre del Dia, l’aprovació dels pressupostos, hi inclouen una partida de 3.000 € destinada al pagament de les hores extres.

La situació econòmica de l’Ajuntament no és bona. Podria ser pitjor? Segurament. Ara, el que és gros és que facin un Pla de Sanejament i el presentin amb focs d’artifici com la solució a uns problemes econòmics dels quals ells en són els únics culpables i que triguin a incomplir-lo el temps que es triga de passar del primer al segon punt de l’ordre del dia.

Però demà serà un altre dia.

Pressupostos

2010-02-07T00:23:00.002+01:00

Dimarts vinent es celebrarà el Ple Extraordinari on s’han d’aprovar els pressupostos. Encara no he tingut accés als números, però de ben segur, seran restrictius.

I és que no falla. En moments de crisis, els ingressos es redueixen i les despeses augmenten. Les administracions públiques tampoc se n’escapen. En el cas dels Ajuntaments, una de les fonts de finançament municipal com són les llicències d’obres, ha caigut en picat, per raons obvies.

Les llicències d’obres, a més, són com un caramel enverinat. Suposen una quantitat d’ingressos important, i més quan hi ha bonança econòmica, però està clar que les noves obres construïdes acullen nous veïns que, lògicament, reclamen que es millorin els serveis. Si els diners recaptats no s’utilitzen en millorar els serveis o, si més no, no es gasten correctament, doncs tenim un problema.

I em penso que això és el que està passant a Dosrius. Algú es pensava que això no s’acabaria mai i hem passat uns anys en una mena de festa major permanent. En posaré un exemple. En el primer Ple Municipal de la legislatura actual, a mitjans de l’any 2.007, es van aprovar les retribucions dels càrrecs electes. Per tal de fixar-se el sou, l’Alcalde va fer servir el barem de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). L’ACM recomanava un sou anual de 30.000 € pels Alcaldes de municipis de menys de 5.000 habitants (com és el nostre) i de 40.000 € anuals pels alcaldes de municipis de més de 5.000 habitants. L’argument que va fer servir l’Alcalde per auto-fixar-se un sou de 40.000 € anuals va ser que, com que al llarg de la legislatura arribaríem a 5.000 habitants, doncs així ja anàvem avançant feina. De fet, però, encara no hi hem arribat als 5.000 habitants.

Entenc que qualsevol persona, per fer una feina, hagi de cobrar. També ho han de fer els Alcaldes i càrrecs electes que desenvolupin una tasca i que assumeixin responsabilitats. El que no entenc és que la retribució d’un regidor sigui únicament per aixecar la mà quan li diuen que ho faci, un cop cada dos mesos. I el que em nego a entendre és que la primera decisió que va prendre l’Alcalde durant aquesta legislatura, fent gala d’una ètica sense precedents, va ser la de cobrar el que li va donar la gana. Es clar, no hi havia crisi.

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres.

Novetats polítiques municipals

2010-02-01T11:54:00.005+01:00

Ahir es va presentar en societat una nova formació política al nostre municipi. No puc fer més que felicitar-los i encoratjar-los a treballar, no contra ningú, sinó en benefici de la comunitat.
.
Fent un exercici d'autocrítica, diré que el fet que hi hagi una nova opció política, vol dir que hi ha hagut un grup de persones amb unes inquietuds a les quals no hem sabut donar resposta els partits ja constituïts. Potser que els que ja hi érem ens ho fem mirar.
.
Pel que he pogut veure fins ara, sembla una opció amb una certa solidesa i amb persones prou vàlides. N'estic segur que no passarà com algun invent que es va presentar les passades eleccions municipals, del qual no se n'ha sabut mai més res.
.
Està clar que qui hi té més a perdre en tot aquest panorama és el PSC. Els socialistes són els qui tenen més vot prestat, són els qui pateixen més desgast (per la mateixa acció de govern) i, en conseqüència, són l'adversari a batre. Em podria equivocar, però em dóna la sensació que gairebé cada nou votant del PAC 2R serà un ex votant socialista. El temps ho dirà.
.
En qualsevol cas, aquells qui no necessitem viure de la política, podem estar contents. Hi ha una nova opció que recollirà vots d'un segment que, fins ara, no estava cobert. Tot plegat donarà més joc i, de ben segur, modificarà majories i representacions polítiques municipals.
.
Però demà serà un altre dia.

Don Tancredo

2010-01-28T20:33:00.004+01:00

Don Tancredo era una figura taurina consistent en un home, que es situava al bell mig d'una plaça de braus, enfilat damunt d'un pedestal i vestit amb colors llampants. A la sortida del brau i en funció de la sort o de ves a saber què, a Don Tancredo no li passava res o rebia una rebolcada antològica.

El tècnic contractat per l'Ajuntament, encarregat de l'anomenada "Comissió de les escòries", ha rebut un "tancredistic" correctiu per part d'aquells que no estan d'acord amb les seves tesis. El seu paper a la comissió, remunerat com és lògic, no ha estat distint al de qualsevol tècnic que fa un informe favorable o desfavorable, en funció de qui li dóna el xec.

Justament per això em sorprèn que no hagi estat capaç d'entendre quin era el seu paper i ara es queixi, amargament, a tots aquells que el critiquen i que, per extensió, han fet servir els seus respectius blogs per tal de publicar una carta, crec jo que ponderada i sense cap referència personal. En aquest sentit Don Tancredo, quan era voltejat pel brau, marxava capcot i sense badar boca, però també havent cobrat.

Resumint, com es deia al "Cantar de Mio Cid": "Dios, que buen vasallo, si tuviese buen señor". O, fent un exercici de practicitat tot utilitzant el refranyer popular: "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era".

Però demà serà un altre dia.

Hipocresia

2009-10-20T01:13:00.001+02:00

Es indignant que, com a societat, haguem estat enganyats per algú de qui es pressuposava honestedat i compromís amb la cultura i amb el país. L’avarícia i l’enginyeria financera han convertit en Fèlix Millet en un simple lladre.

Les ramificacions d’aquesta oficina de compravenda de favors i silencis en què s’havia convertit la Fundació Palau de la Música han tret a la llum alguns noms que han esquitxat, sobretot, el meu partit i la seva fundació.

Com espero que entengueu, no puc ser objectiu i no em fa res reconèixer-ho.

Anem a pams. No hi ha cap irregularitat en el fet que la Fundació Palau de la Música, en virtut d’un conveni, aporti uns diners a una altra fundació, encara que aquesta estigui vinculada a un partit polític. No està clar l’origen d’aquests diners? Tampoc tenia perquè saber-ho qui els rep. Per posar un exemple clarificador, és com aquell que compra, sense saber-ho, un vehicle que ha estat robat prèviament. En té culpa?.

Crec que, d’una manera seriosa, s’ha d’afrontar la temàtica del finançament dels partits polítics. Tots els partits necessiten diners per subsistir i finalment, tots ells, tots ells, han d’anar a demanar-ne a empreses, fundacions i entitats. Posem doncs, fil a l’agulla i revestim de legalitat uns procediments que són, moltes vegades, al·legals.

No obstant, ara és el moment de l’hipocresia. Ara es posen les mans al cap els que volen veure i fer veure que Convergència s’ha finançat il·legalment. I ho utilitzen per tal de desviar l’atenció de l’encefalograma pla del govern. Es posen les mans al cap aquells que en el sí del seu partit, també accepten donacions anònimes. Poden dir exactament d’on surten els diners que gasten?. I el més gros, es posen les mans al cap aquells que tenen a l’executiva del seu partit, ocupant el càrrec de Secretari de Formació, l’únic condemnat fins ara a l’historia de la democràcia, per finançament il·legal del seu partit. Parlo, per aquells qui no ho recordin, d’en Josep Maria Sala del PSC i del cas Filesa, aquella empresa que feia informes de dubtosa utilitat que eren encarregats pel govern socialista de l’època. Sí, més o menys com ara.

Com va dir Jesucrist: “Aquell que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.

Però demà serà un altre dia.

Referèndum

2009-09-17T00:04:00.000+02:00

Avui he llegit la notícia on s’explica que a Berga, de la mateixa manera que a Arenys de Munt, es convocarà un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Es discutible aquesta legalitat que prové d’una Constitució votada l’any 1978, és a dir que només van poder votar aquells que van néixer abans de 1960. I als demés, que ens han preguntat si estem d’acord amb aquest marc legal?.

Es curiós que PSOE i PP s’aferrin a la Constitució, que consideren com una norma inamovible en aquests casos i en canvi es plantegin la seva modificació en un tema tant menor com el fet que es pugui nomenar una Reina d’Espanya pel fet de ser dona (com serà el cas de la Infanta Leonor).

Convocar un referèndum és un exercici de democràcia i, el més important, una forma de conèixer la voluntat popular.

Tant de bo aquest tipus de consultes es vagin encadenant a diferents pobles i ciutats, per tal que algú se n’adoni què és la democràcia i quina és la voluntat d’un poble (sigui quina sigui).

A Dosrius ens conformaríem amb molt menys. Seria important la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, però ens conformaríem amb un referèndum sobre la necessitat de la instal·lació de la planta de tractament d’escòries.

Però demà serà un altre dia.

Apunts d'història

2009-09-10T01:04:00.001+02:00

Segons la Mitologia Grega, Sísif, comerciant avariciós i mentider, fou condemnat pels Déus Grecs a empènyer una pedra enorme pendent amunt per una vessant costeruda, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi.

Imagino que l’Alcalde es deu sentir com Sísif quan, poques hores després d’haver manat retirar les pancartes del mur que hi ha a la Carretera de Dosrius a Argentona, tornen a haver-n'hi de noves.

Resulta curiós que, amb la feina que té per fer la brigada, sigui utilitzada per retirar cartellets que no són del gust de l’Alcalde. I és que, utilitzar el poder de l’administració (la brigada municipal en aquest cas), per tal d’intentar limitar les llibertats individuals de la població (la llibertat d’expressió, per exemple) es va deixar de fer cap a finals de 1975.

El proper divendres serà 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1714, el Conseller en Cap (Alcalde) de Barcelona, Rafel de Casanova, fou greument ferit per les tropes franceses i castellanes que assetjaven la ciutat. I defensant la ciutat, en Rafel de Casanova lluitava per la llibertat.

Quanta hipocresia veurem el proper divendres a la tarda quan, davant de l’Ajuntament, aquell que limita les llibertats dels seus conciutadans, farà una ofrena floral a aquell que gairebé va donar la seva vida per defensar, justament, la llibertat.

Diumenge 13 hi ha convocada una manifestació de Falange Española a Arenys de Munt. De ben segur que si aquests de la Falange hi van amb autocar i passen per Dosrius, no marxaran de buit. Amb aquesta actitud, aquí hi tenen un representant de pes (o dos).

Però demà serà un altre dia.

Miopia

2009-08-31T16:14:00.004+02:00

Ahir a la tarda vaig anar a Barcelona, concretament a l’Estació de Sants. En sortir, vaig veure un gran rètol que penjava d’una façana on s’hi llegia: “Volem l’AVE pel litoral”. Hi ha un grup de veïns, amoïnats, que reivindiquen una cosa.

Vaig recordar que, a finals de setembre, hi ha la Festa Major de Barcelona, la Mercè. I no se’m va passar pel cap que l’Alcalde de Barcelona, dies abans de la festa, pugui fer retirar les pancartes reivindicatives pels empleats de Parcs i Jardins.

Doncs bé, a Dosrius és diferent. L’Alcalde també és socialista però té menys sensibilitat envers les reivindicacions ciutadanes. I en un acte d'atemptat contra la llibertat d’expressió que no s’havia vist a Dosrius des del final de la dictadura, s’ha dedicat a manar als treballadors de la Brigada Municipal que anessin arrencant els rètols i les pancartes reivindicatives penjades per un grup de veïns amoïnats, dies abans de les festes majors de Dosrius, Canyamars i Can Massuet.

Diu molt de l’Alcalde, que no sigui capaç d’acceptar cap postura crítica amb la seva gestió. En primer lloc perquè es pot equivocar, com tothom, és clar. I arrencar pancartes és voler eliminar cap brot crític i fer veure que no s’equivoca. I en segon lloc, perquè arrencant pancartes no es soluciona el problema. Simplement s’amaga. Fa com aquell que desconnecta el televisor quan veu alguna cosa que no li agrada.

Fa quatre anys, durant el ball de Festa Major, hi va haver un lamentable incident. Per aquells que no ho recordeu, una persona va morir durant el ball i aleshores tothom va veure que no hi havia ni ambulància, ni assistència sanitària, ni res de res.

Ahir, durant la ballada de sardanes que es va fer a Sant Llop, una persona també va requerir assistència sanitària i, de nou, no n’hi havia.

Valdria més que en lloc d’arrencar rètols i preocupar-se de la seva supervivència política, es preocupessin (ells dos, és clar) de contractar un servei d’ambulàncies i preocupar-se de la supervivència dels habitants de Dosrius.

Però demà serà un altre dia.

Mundaka

2009-08-23T02:37:00.001+02:00

Així es diu el poble on vaig passar uns dies la setmana passada. Al bell mig de Bizkaia, entre Bermeo i Gernika, amb una petita platja i amb molt ambient surfer. Un lloc amb un encant especial, ideal per a desconnectar.

Dimarts 18, vam passar el dia a Bilbao. Eren les festes de la ciutat, la “Semana Grande”, com se la coneix, i calia fer-hi una visita.

Feia respecte veure, en algunes de les casetes instal·lades, fotografies de presos etarres. Feia respecte veure també les persones que freqüentaven aquestes casetes ja que, per la seva indumentària i per algun comentari en castellà que vaig poder collir, era claríssim que formaven part de l’entorn abertzale.

Em va sobtar també poder veure, a Gernika, una caserna de la Guàrdia Civil fortament custodiada i amb unes mesures de seguretat que a Catalunya, per exemple, no s’han vist mai.

A Euskadi hi ha por. Por a poder expressar-se lliurement. Por a parlar de política. Però també hi ha por a ser detingut per no se sap què. Por a que, pel fet de parlar una llengua diferent, ja et puguin enquadrar dins d’un determinat entorn.

La violència, indubtablement, no és el camí per aconseguir cap objectiu. També és cert que la via del diàleg democràtic topa amb un Estat inflexible.

Ara bé, la via policial tampoc és la solució. Pot debilitar l’entorn, pot afeblir la organització, però mai, mai podrà amb un sentiment. I, per bé o per mal, estem parlant d’un sentiment, el sentiment abertzale.

Una darrera reflexió. No posaré en dubte la legitimitat del Govern Basc. Els socialistes, aquí també, han pogut articular una majoria parlamentaria que els permet governar. El que no acabo d’entendre dels socialistes, és aquesta promiscuïtat política que els permet governar a Euskadi amb el PP i a Catalunya amb ERC. I, a més, sense ruboritzar-se i donant lliçons als demés.

Però demà serà un altre dia.

Vacances

2009-08-10T21:44:00.001+02:00

Diversos compromisos professionals m’han impedit marxar de vacances (d’allò que se’n diu vacances, vacances) aquest agost.

No obstant, divendres passat al migdia vaig anar a passar el cap de setmana a la comarca del Matarranya (província de Terol), limítrof amb Tarragona i Castelló. Paisatges encantadors, bona gastronomia i, el més important, gairebé no hi havia cobertura telefònica.

Doncs bé, divendres a la nit em trobava a Queretes, en un Hotel que estava a la Plaça de l’Ajuntament. Després de sopar vam sortir a la plaça i vam prendre lloc en una cadira, doncs hi estava tocant una orquestra que alternava amb una coral.

El director d’orquestra, que alhora dirigia la coral, va indicar al públic que la darrera cançó seria una Havanera. “Ves per on”, vaig pensar. “Tampoc ens trobem tant lluny de casa”. I en aquell moment la coral va començar a interpretar El Meu Avi. Amb accent de la Franja i amb molta voluntat anaven cantant una cançó que, pel que significa, fa posar la pell de gallina.

Tot anava perfecte fins arribar a la tornada.

(...) Mans a la guitarra
Solien cantar, solien cantar
VISCA EL MATARRANYA
Visca el Català.

I encara vaig sentir algú darrere meu que deia: “Si, hombre. Y qué más! Viva España!”.

No puc entendre com poden modificar una cançó d’aquella manera i quedar-se tant amples. Si el director creia que podia ferir alguna susceptibilitat, doncs hagués estat millor interpretar-ne una altra. No se n’hagués adonat ningú. Va ser una forma de patejar la nostra cultura, la nostra història i els nostres sentiments.

I, per si fos poc, el de “Viva España” va demostrar no tenir idea de què era una havanera i quin era l’origen de les havaneres. Diria, fins i tot que va demostrar no saber, ni tant sols, quin era el seu propi origen ja que, moments després, el vaig sentir parlar català.

Sempre he pensat que era possible trobar l’encaix de Catalunya i Espanya. Però, és clar, després de coses com aquesta; després de veure com paguem impostos i en recollim engrunes en forma d’un finançament que fa riure (el del 2009, el del 2001 i els que hagin de venir); després de veure que no ens entenen; després de veure que reneguen de nosaltres, només queda un camí, de forma pacífica, però un sol camí.

Però demà serà un altre dia.

Censura (sense moció)

2009-08-05T02:16:00.000+02:00

Durant el règim anterior, l’Estat utilitzava recursos públics (humans i materials) per tal de limitar la llibertat d’expressió. Va ser una època negra de la nostra història recent on no hi havia manera de pensar o expressar-se de forma diferent al corrent oficial.

Això és el que ha passat aquesta setmana a Canyamars. La Plataforma contra la planta de tractament d’escòries va penjar dues pancartes. Una d’elles es trobava a l’entrada de Canyamars i l’altra al revolt que hi ha a l’entrada del veïnat de Can Rimbles.

Quina va ser la sorpresa dels membres de la Plataforma quan poques hores després, les pancartes ja havien estat despenjades. Per si fos poc, es van assabentar que havia estat la Brigada Municipal la que les havia despenjat i que ho havien fet per ordre de la càrrega de confiança.

Posteriorment m’ha arribat que les pancartes es van despenjar per no deslluir la Festa Major. Tot això em porta a fer les següents reflexions.

La primera és que la càrrega de confiança pensa per tots nosaltres què desllueix i què no desllueix la Festa Major. Moltes gràcies.

La segona és que utilitzen la Brigada Municipal per imposar el seu pensament únic sobre un grup de ciutadans que també paguen, amb els seus impostos, les feines de la Brigada. Fa “tufillo” a règim anterior.

La Brigada Municipal disposa actualment de 10 efectius. Curiosament és el mateix nombre de treballadors que l’any 1999 quan la població de Dosrius era la quarta part de la que hi ha ara. Resulta que la feina ha augmentat exponencialment i els efectius són els mateixos. A més, com és el cas que tractem, se’ls obliga a fer feines que res tenen a veure amb la neteja o l’arranjament del nostre municipi.

Sempre he pensat que amb la retribució de la càrrega de confiança (32.000 Euros cada any), l’Ajuntament podria contractar dues persones per incloure-les a la plantilla de la Brigada Municipal. Doncs resulta que dos que no tenim i dos que obeeixen ordres de la càrrega de confiança, reconvertida en comissària política, el dia que es despenjaven les pancartes, quatre persones van deixar de treballar pel poble per treballar pel PSC, això sí, pagades amb els nostres impostos.

Vist tot això, només faltaria que algú que sempre aplica la lírica en el seu blog personal comencés els seus escrits amb un: “Me sirvo turbar la paz de vuestros hogares”.

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres.

Sogre

2009-08-03T02:29:00.007+02:00

Aquesta nit he rebut un càlid i sentit homenatge per part del sogre de l’Alcalde. M’ha dit “fill de puta”. No és la primera vegada ni de ben segur no serà la última que m’afalaguen d’aquesta manera des d’aquell entorn. Sense anar més lluny, en el darrer Ple Municipal de la passada Legislatura, l’Alcalde em va repetir aquestes mateixes paraules.

El sogre de l’Alcalde, que sempre passeja per Dosrius cantant les excel·lències del seu gendre, és una persona agradable, divertida i sense sentit del ridícul. Gairebé me’n sento un “fan”.

Una persona de la seva edat, però, hauria de tenir una mica més de cura amb la seva salut. Aquestes exterioritzacions de sentiments que tant habitualment practica amb mi, li poden jugar una mala passada i ens podria donar un ensurt.

Esteve, segueix així, però amb compte. Els anys no perdonen.

FESTA MAJOR

2009-07-23T16:12:00.001+02:00

Falten pocs dies per la Festa Major de Canyamars. Començaments d’agost, calor, orquestra, rialles; són records que conservo de la meva infantesa al voltant de la Festa Major.

També recordo, fa molts anys (deuria ser a començaments o mitjans dels vuitanta), com es va cremar l’envelat on es celebrava el ball de Festa Major, que es trobava instal·lat al pla on hi ha avui la Plaça de les alzines. Diria, fins i tot, que hi va haver algun cremat en les tasques d’extinció del foc.

Fent un esforç que imagino considerable, la Comissió de Festes va traslladar el ball a la Plaça de la Germandat i sí, aquella nit va haver-hi ball.

Anys després es va edificar el pavelló i van desaparèixer aquells problemes d’ubicació.

Aquells problemes van tornar a aparèixer quan a algú se li va acudir que, en remodelar el pavelló, s’hi instal·laria un paviment especial que retalla la possibilitat de dur-hi a terme altres activitats que no siguin les merament esportives. Perquè, el pavelló esportiu d’un poble petit com el de Canyamars ha de poder albergar esdeveniments esportius, però també esdeveniments socials. O no?

Doncs bé, 25 anys després tornarem a anar a ballar a la Plaça de la Germandat. Hi ha un però. Ara tenim un pavelló Infrautilitzat i una plaça reformada sense necessitat d’haver-la de reformar.

En fi, Bona Festa Major i demà serà un altre dia.

POR

2009-07-12T11:58:00.001+02:00

Per diferents motius, el tema de les escòries va agafant volada. I considero que l’Alcalde no l’ha gestionat bé. Imagino que no va preveure que hi hauria una oposició, legítima, a la instal·lació d’aquesta planta a Dosrius.

Governar significa prendre decisions. Prendre decisions significa poder equivocar-se. I en aquest lloc on vivim equivocar-se no sempre és sinònim d’assumir responsabilitats. I, en qualsevol cas, assumir responsabilitats (polítiques, judicials, del tipus que sigui) no serveix gairebé mai per rescabalar el mal que s’ha pogut fer en l’acció de govern.

Dic això perquè l’Alcalde sempre manifesta que les urnes l’han legitimat per governar. Es inqüestionable. Ell, en conseqüència, pren decisions. Però, i si una de les seves decisions comporta un mal difícilment reparable? Assumirà responsabilitats? I, encara que les assumeixi, qui repararà el mal que s’ha fet? De que ens servirà que l’Alcalde deixi de ser-ho, si haurem de patir la seva herència?

Des de la “Plataforma anti-escòries” s’està demanant la celebració d’un referèndum sobre la instal·lació de la planta de tractament d’escòries. L’Alcalde s’hi ha negat en rodó. De què te por? De conèixer la voluntat dels habitants de Dosrius en un tema tant sensible? En el cas hipotètic que es celebrés el referèndum i guanyés la opció favorable a la instal·lació de la planta, no seria aquesta una forma de legitimar la seva decisió?

Aquesta opció que ha pres de tirar pel camí del mig en un tema que, com he dit abans, va prenent tanta volada, em porta a pensar que, o bé fa gala d’una incompetència manifesta per resoldre un tema que s’està començant a podrir, o bé hi ha algun punt fosc, fosc, fosc.

Però demà serà un altre dia.

LA NIÑA DE RAJOY

2009-06-26T12:18:00.002+02:00

Tothom és lliure d’expressar la seva opinió. I encara més, tothom es lliure de tenir la seva pròpia opinió respecte de qualsevol cosa.

Això és el que va passar en el Ple Municipal d’ahir. Tothom es va posicionar clarament sobre temes d’actualitat del municipi.

Avui em referiré al Regidor del PP, el Sr. Corbalán. Sobre la moció presentada per CiU respecte a la reducció de despeses, demanant el cessament del càrrec de confiança, amb una remuneració de 32.000 Euros cada any, va creure oportú no votar-hi a favor amb l’argument que ja hi havia prou parats com per enviar a l’atur algú més. Gairebé em salten les llàgrimes de l’emoció. Suposo que va comprendre que era necessari per l’Alcalde algú que (com va dir el mateix Alcalde), treballa de dia, de nit i de matinada.

Va ser interessant també el posicionament del Sr. Corbalán amb el tema de les escòries. Va argumentar quan no tocava (es veu que tenia ganes de fer-ho), que la presència de la planta de tractament d’escòries crearia llocs de treball (com si no hi hagués ja gent treballant a la planta de Les Franqueses), que les escòries no eren perilloses per la salut dels ciutadans (va dir que el rellotge que portem al canell és més perillós per la nostra salut) i va criticar la presència a la carretera de rètols contraris a les escòries. Penso que, de la mateixa manera que ell pot expressar la seva opinió, ha d’entendre que un grup de ciutadans amoïnats puguin fer el mateix.

Curiós va ser també el posicionament de l’Alcalde sobre una proposta de CiU en el sentit de convocar un referèndum al municipi sobre la necessitat o no d’instal·lar la planta de tractament d’escòries. Va dir que no ho veia necessari i que no hi creia. Es estrany que algú que anys enrere, quan era un simple regidor a l’oposició manifestava que era un “radical demòcrata convençut”, ara no vegi la necessitat de convocar un referèndum per ratificar o per legitimar la seva posició respecte a un tema tant delicat per molta gent com és aquest de les escòries.

Però demà serà un altre dia.

CON-MOCIO

2009-06-16T20:09:00.002+02:00

El resultat de les passades eleccions municipals va definir que una sola força política (el PSC), fos la que portés les regnes del Ajuntament, tot i que hi ha qui creu que també ha de portar les regnes del nostre destí.

El cas és que els partits que ens trobem a l’oposició, únicament podem presentar propostes a través de les anomenades mocions, que són peticions que es fan dies abans dels Plens Municipals i que es discuteixen en el decurs dels mateixos. Normalment, les mocions que presenten els grups de l’oposició no prosperen ja que l’equip de govern, que té majoria, les rebutja.

En aquest sentit, dijous passat vam presentar una moció que es discutirà el proper Ple Ordinari que s’hauria de celebrar (no ho se segur) el dia 25 de juny.

En aquesta moció es demana la supressió del càrrec eventual de confiança, atenent la greu situació econòmica que afecta a particulars i a institucions (com el mateix Ajuntament de Dosrius). Amb l’eliminació d’aquest càrrec, l’Ajuntament s’estalviaria, al menys, 32.000 Euros.

Us transcric a continuació la moció i us emplaço a acudir al proper Ple Municipal.

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A
L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS AMB L’OBJECTIU DE DEMANAR MÉS
RACIONALITAT I OBJECTIVITAT EN LA DESPESA QUE REPRESENTA PER A
LA POBLACIÓ EL CÀRREC DE CONFIANÇA DE L’AJUNTAMENT, PER MOTIUS DE RESPONSABILITAT POLÍTICA DAVANT LA CRISI ECONÒMICA

De conformitat amb l’article 97.3 del Reial decret 2568/1986, de 28 de
novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i
règim jurídic de les entitats locals, el grup municipal de Convergència i Unió
presenta aquesta moció en base als motius següents:

1. Atès que ens trobem en una situació global de crisis econòmica
mundial que afecta l’economia del poble.

2. Atès que darrerament a la població per motius de tancament de
diverses empreses viu una austeritat en el consum local de la gent
treballadora afectada per aquest motiu, acompanyada d’una
afectació social i moral baixa i que afectarà encara més en un futur
proper.

3. Atès que els ingressos de l’Ajuntament s’han reduït de forma considerable i aquest fet pot condicionar l’oferta de serveis del propi Ajuntament.

4. Atès que les administracions públiques d’àmbit econòmic i estatal,
per sortir de la crisi, han pactat congelar els sous dels alts càrrecs i
personal eventual de les esmentades administracions; així com
reduir el nombre de càrrecs de confiança.

5. Atès que el Congrés dels Diputats ha acordat congelar els sous
dels diputats i diputades per unanimitat del Plenari.

El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal de Convergència i Unió, podria adoptar el següent

ACORD:

ÚNIC.- Suprimir el lloc de treball de personal eventual següent:

- Sílvia Victòria Garrido Galera, amb una remuneració anual de 32.000 Euros.

TANMATEIX, L’AJUNTAMENT PLE FARÀ EL QUE MÉS CONVINGUI.

ELS MUSICS DEL TITANIC

2009-06-09T00:49:00.000+02:00

Diu la llegenda que els músics del Titànic van seguir tocant, primer al saló de primera classe i després a la popa del vaixell mentre aquest s’anava enfonsant. Intentaven donar una sensació de normalitat mentre el vaixell s’enfonsava irremissiblement.

Això és el que em va venir al cap quan vaig veure el President Montilla (reconvertit en secretari d’organització del PSC) quan va donar la seva particular visió dels resultats electorals d’ahir a la nit. Em penso que el President de la Generalitat ha de ser una mica més seriós i no ha d’anar maquillant uns resultats, els del seu partit, que, comparativament amb els de 2004, han estat desastrosos. Diguem que els socialistes han perdut set punts percentuals. Això, a qualsevol empresa privada, faria rodar més d’un cap.

Sense fer extrapolacions, els tres partits que formen el govern han perdut vots. Dona la sensació que la fórmula tripartita està fent aigües, encara que el President Montilla vagi tocant el violí a la seu del PSC.

El cas de Dosrius no deixa de ser diferent al de la resta del país. El PSC manté la primera posició, tot i que perd algun punt percentual.

L’any passat hi van haver eleccions generals i els resultats van ser molt bons pel PSOE, no cal recordar-ho. Aleshores, l’Alcalde, pres de l’eufòria generalitzada dins del seu partit, va fer tot un seguit de lectures en clau local. Es trobava en el seu dret, sens dubte.

El que no acabo d’entendre és que llavors li faltés temps per posar els resultats electorals al panell lluminós que hi ha a l’entrada del poble. Ara, que els resultats no han estat tant brillants pel seu partit com aleshores, ja no els posa. Què passa? Que ara els ciutadans no tenen dret a estar informats com llavors?.

Senzillament, és penós i reprovable que s’utilitzin bens públics amb finalitats partidistes.

Però demà serà un altre dia.

ENCARA QUE HI VAGIS, ELLS NO MARXEN

2009-05-28T23:11:00.003+02:00

Dilluns vaig saber qui és el cap de llista del PSOE per les properes eleccions Europees.

Feia dies que hi donava voltes. Sabia qui no seria. No en seria ni en Berlusconi, ni en Bush, ni l’Aznar, ni en Chirac ni en Kaczynski. Es veu que aquests no agraden i en fan propaganda.

Curiós, trist més aviat això dels socialistes catalans. A manca d’idees (no en tenen perquè els qui decideixen són els del PSOE), es dediquen a agitar el fantasma de la por que tant bons resultats els va donar les passades eleccions generals (aquelles on no hi havia crisi, recordeu?) Aquesta campanya és una mena de refregit del “Si tu no hi vas, ells tornen”.

Al menys, els del PP no enganyen a ningú. Et plantifiquen en Mayor Oreja i, si t’agrada el votes i si no, doncs passi-ho bé.

Us mostro una imatge del “Si tu no hi vas, ells tornen” que vam viure a Dosrius durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2006. La fotografia es va prendre a la Plaça d’Espanya, davant de la Caixa. Què us sembla?

ECONOMIA, CAN CANYAMARS I CAN MASSUET

2009-05-23T12:24:00.016+02:00

L’article primer de la Constitució diu que “España es un estado social y democrático de derecho”.

Què vol dir “social”? Que els ciutadans gaudeixen d’unes determinades proteccions i d’uns determinats ajuts que l’Estat garanteix.

El fet que l’Estat ofereixi els serveis que ofereix, implica que s’han de pagar. I per poder pagar aquests serveis, s’han de pagar més impostos. D’impostos n’hi ha de dos tipus, els directes i els indirectes. Per entendre’ns, els directes són els que veiem que paguem (IBI, IVA, IRPF, etc.); els indirectes, en canvi, no en som conscients moltes vegades quan els paguem (impostos sobre benzina, tabac, licors, etc...).

Quines són les dues concepcions més esteses quan es parla de política econòmica? La social i la liberal.

En la social (a grans trets), més utilitzada pels anomenats partits d’esquerra, es tendeixen a pujar els impostos i a eixamplar l’estructura del poder. Es garanteixen més ajuts socials. La perversió d’aquest sistema és que en no creure tant en la iniciativa privada (tot ha de passar per l’estat), hi ha qui se n’aprofita i intenta viure del sistema. També tendeixen a malbaratar-se fons públics en ajuts innecessaris.

La liberal aprima l’Estat i abaixa els impostos a canvi de reduir els serveis. L’economia ve regulada pel propi mercat. La iniciativa privada pren un fort impuls (en detriment d’un estat que no regula res). La perversió d’aquest sistema és que tendeix a desequilibrar les classes socials i pot arribar a ser la llei de la selva.

Aquesta reflexió em ve al cap després de passejar ahir per Can Massuet. Resulta que Can Massuet és sòl públic i hi ha carrers que estan pitjor que els de Can Canyamars. L’Estat (en aquest cas l’Ajuntament) no ha complert amb el seu deure (social si en volem dir així) de mantenir uns carrers en bon estat de conservació.

Llenço una pregunta a l’aire per provocar debat. Imaginem que els veïns de Can Canyamars no haguessin de pagar IBI. I que fossin els propis veïns els quals, amb la seva iniciativa privada (i amb els impostos que no paguen a l’Ajuntament) s’encarreguessin de gestionar l’arranjament de Can Canyamars i el seu manteniment, convertint-se així en una urbanització privada. Anirien millor les coses? Perquè, pel que es veu a Can Massuet, d’aquí 30 o 40 anys, Can Canyamars estarà com està ara, però havent pagat vint-i-pico mil euros.

Però demà serà un altre dia.

ESCÒRIES I D'ALTRES ESCÒRIES

2009-05-16T01:17:00.002+02:00

Diumenge vaig assistir a la reunió informativa que es va celebrar al CEIP del Pi. Suposo que molts de vosaltres em vareu veure.

Amb posterioritat se m’ha demanat si tenia una opinió més formada sobre el que anomenem “ tema de les escòries”. La tinc.

Sobre l’acte en tinc la meva opinió, també, i l’expressaré més endavant. No obstant, de tots els convidats que vaig escoltar, però, el que més em va convèncer va ser la Maria Zaloña (a la qual se la va presentar com enginyera agrònoma si no recordo malament i es va obviar que era membre de la Federació d’Associacions de veïns de Mataró i coordinadora del projecte Tamassint, entre d’altres). La Sra. Zaloña va dir que s’havia de promoure el reciclatge com a mètode per reduir les deixalles. Més raó que un Sant.

Aquesta afirmació em va portar a plantejar-me la següent pregunta: El moviment veïnal (crec que pot qualificar-se així) que s’ha generat a Dosrius pretén la implantació d’una nova “cultura del reciclatge” i una millor gestió dels residus a nivell general o lluita únicament contra la ubicació d’aquesta planta de tractament que s’hauria d’implantar a Dosrius?.

Si se’m plantegés la primera pregunta diria que hi estic d’acord, que s’ha de fomentar el reciclatge i la reutilització, així com la utilització d’envolcalls biodegradables com a fórmula per reduir el volum de deixalles. No només a Dosrius, ni al Maresme, ni a la demarcació de Barcelona. Vivim en una societat en la que ens agrada agradar-nos. I això ha fomentat la comoditat i el disseny. I el disseny obliga a que la llet, per exemple, que abans la compràvem en ampolles de vidre que s’havien de tornar (i que t’abonaven), ara la comprem en unes caixes en la que s’hi barreja cartró, plàstic i alguna protecció interna de ves a saber quin material. La comoditat a la que he fet esment fa que, quan acabem la llet, l’envolcall, el veiem com una cosa que ja no ens fa servei, que fa nosa i ens en desfem. Ens en desfem sense preocupar-nos-en de quin serà el seu destí. Pensem que dins dels contenidors s’hi amaguen uns forats negres d’antimatèria que fan desaparèixer el que no fa servei. Però la realitat és molt tossuda i aquest gest que fem inconscientment al darrere del qual hi ha tota aquesta reflexió prèvia, fa que la brossa s’acumuli per tones a abocadors i abocadors del nostre país. Això és una realitat. I contra això hem de lluitar. De moment, però, la brossa s’acumula.

La brossa s’acumula, de la mateixa manera que es generen les aigües brutes i d’altres residus. La nostra societat, el nostre benestar, genera residus de tot tipus.

Calen incineradores? Calen plantes de tractament de residus d’escòries? Calen depuradores? La resposta, ara com ara, és obvia.

La segona pregunta seria: Vull una planta de tractament d’escòries a Dosrius? No la vull. Tot i que com a societat tenim drets i deures i, de la mateixa manera que exigim pavellons, biblioteques, escoles de música i demés, hem de ser conscients que hem de contribuir al benestar general de la societat amb coses que no són agradables, però que han d’existir.

Justament per la responsabilitat que ens implica com a societat el compliment d’un deure com aquest hem de tenir el dret d’estar informats, hem de tenir el dret de poder decidir com volem assumir aquest deure.

I per damunt de tot no podem perdre la dignitat com a poble (ara em refereixo a Dosrius) i si aquesta planta s’instal·la a aquí, la nostra dignitat s’haurà venut per 100.000 Euros. Perquè, una decisió d’aquest tipus no l’haurien de prendre dos amics amb el “compadreo” habitual. Una decisió d’aquest tipus m’aventuro a dir que hauria de ser sotmesa a un referèndum. I no es pot, ara que està tot lligat i ben lligat, tractar d’enganyar el personal amb comissions de seguiment, tot intentant crear una pseudo-claca.

Si a criteri de l’Alcalde, l’Ajuntament necessita aquests 100.000 Euros, el primer que hauria de fer és optimitzar recursos i despeses. Amb un pressupost de cinc milions i pico (que és el que té actualment l’Ajuntament), estalviar 100.000 Euros no hauria de ser excessivament complicat. Per posar un exemple, el sou de l’Alcalde i de la coordinadora, sumats i afegint-hi la seguretat social corresponent, ja deu rondar aquesta quantitat.

No entraré en consideracions tècniques perquè no sóc tècnic ni en vull ser. A més, com segurament haureu pogut comprovar, d’opinions tècniques n’hi ha per a tots els gustos.

I sobre l’acte de Diumenge, un 10 pels organitzadors i un 10 per l’assistència. Ara bé, fa unes setmanes em vaig posar en contacte amb El Roure per demanar-los de mantenir una reunió. Encara estic esperant resposta. El fet que jo representi un partit polític no agrada. “Volem mantenir-nos al marge dels partits polítics”. Em sembla bé. El que no entenc aleshores, és que un dels convidats (en Jordi Colomer, ex-tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Vilassar de Mar), sigui un membre de la CUP (Candidatures d’Unitat Popular) d’Arenys de Mut i donés opinions polítiques durant l'acte. I que el Sr. Juan Sànchez, aquell membre del públic que es va aixecar i es va acostar a la mesa, també és membre de la CUP i hi integrava la llista de les passades eleccions municipals.

Però demà serà un altre dia.

PROGRAMA ELECCIONS MUNICIPALS 2007

2009-05-11T22:25:00.003+02:00

CONTINUAREM TREBALLANT PER A LES PERSONES AMB PROXIMITAT

Al llarg d'aquests últims 4 anys que ens heu donat la confiança de treballar per a vosaltres, hem engegat molta feina. Tots junts hem de millorar el nostre municipi, però encara queda molt per fer.

Ara és l'hora de la proximitat, de la tasca social i de les persones. Us seguim demanant la vostra confiança per a aquest equip.

CAL CONTINUAR LA FEINA FETA FINS ARA:

SERVEIS TERRITORIALS

- Finalitzar el procés de Can Canyamars
- Acceptar el traspàs de Can Canyamars a l'Ajuntament
- El GIS com a eina de control i disciplina urbanística
- Reparació de voreres, embornals, clavagueres, places...
- Enllumenat públic de baix consum
- Neteja de zones verdes

SERVEIS GENERALS

- Reglament de participació ciutadana
- Millorar el transport públic
- Desenvolupar el Pla Estratègic de Promoció Econòmica
- Promocionar el municipi i el seu valor històric i cultural
- Servei d'atenció al ciutadà
- Ordenança d'utilització de les instal·lacions municipals

SERVEIS PERSONALS

- Posar en marxa l'escola bressol
- Cursos per adults
- Consell de cultura. Potenciar festes i actes culturals
- Pla Local de Joventut
- Punt d'informació Juvenil als tres nuclis
- Serveis i recursos de suport a la gent gran i als discapacitats
- Servei d'atenció integral domiciliària (SAID)
- Carnet de la gent gran
- Pla de mobilitat

NOVES PROPOSTES PER SEGUIR ENDAVANT:

SERVEIS TERRITORIALS

- Aprovar el Pla Director de l'Aigua
- Redactar el POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal)
- Nou Consultori Metge a Can Massuet del Far
- Clavegueram de Can Massuet del Far
- Inversió de 100.000 euros/any en reposició asfàltica
- Piscina coberta i gimnàs
- Projectes de millora del nucli urbà de Dosrius i Canyamars
- Adequació de la piscina i la zona verda de Can Massuet
- Construcció definitiva de l'IES i del segon CEIP
- Recollida selectiva de la brossa
- Habitatge social per als nostres veïns
- Incentivar indústries sostenibles

SERVEIS GENERALS

- Centre logístic per a la Brigada Municipal
- Millora del servei WEB i SMS als veïns
- Administració electrònica
- Sistema "e-tram". Tràmits a través de la WEB

SERVEIS PERSONALS

- Espais municipals per a les entitats de Can Massuet del Far
- Biblioteca Municipal
- Centre Cívic
- Escola de Música Municipal
- Banc de temps (intercanvi d'hores de voluntariat)
- Introduir nous serveis al món de la Sanitat
- Carnet DisGran. Per a la gent gran i discapacitats
- Horts i Gent Gran
- Circuïts de salut
- Auditoria de gènere. Pla d'igualtat Home-Dona
- Centre Obert
- Dinamitzadors de Carrer

Recordeu qui va prometre tot això?

CAN BOSC

2009-04-30T00:02:00.002+02:00

Fa uns dies vaig anar a fer un passeig pels voltants de Can Bosc. Aquells que coneixeu la zona, estareu amb mi que és un lloc molt maco.

Bé, el cas és que em vaig trobar en Rafel que, com tots sabeu, és qui viu actualment a la casa. Can Bosc va ser propietat dels Marquesos de Sentmenat. La família d’en Rafel eren els masovers de la casa. Actualment la edificació és propietat de la Diputació de Barcelona.

Com tots sabeu, en Rafel, fins no fa gaire, tenia ovelles. Crec recordar que una vegada em va dir que en tenia més de dues-centes. Molt sovint se’l podia veure pels voltants del Corredor amb el ramat.

Fa uns mesos, però, va decidir posar fi a l'activitat. Va vendre tots els caps de bestiar, tret d’uns quants (setze concretament) que els tenia per tenir-los, o perquè li feia gràcia, o perquè tota la vida n’havia tingut, o pel motiu que fos.

Al cap d’un temps, segons em va explicar, va rebre una notificació de l’Ajuntament de Dosrius que li deia que havien computat més de deu caps de bestiar i que, en aquest cas s’entenia que es tractava d’una explotació ramadera. Com que no disposava llicència per exercir l’activitat (lògicament, ja que s’havia donat de baixa del negoci), se li imposava una sanció de 450 Euros.

Al cap d’uns dies rep, amb perplexitat, una nova notificació on se li reclamen ja 540 Euros (ja se li computaven interessos de demora i recàrrecs).

El que més el va irritar, em va dir, va ser quan va trucar a l’Ajuntament. Volia parlar amb l’Alcalde per saber què estava passant amb tanta sanció i tant recàrrec. Entre d’altres coses el Sr. Jo li va dir que com que les passades eleccions municipals va integrar la candidatura de Convergència i Unió, doncs que s’atengués a les conseqüències.

Em penso que no cal dir res més.

Però demà serà un altre dia.

CARRILET

2009-04-18T11:04:00.001+02:00

Fa uns dies vaig anar a la zona de la Garrotxa i vaig veure una cosa que es podria importar al nostre municipi. Em refereixo al Carrilet, que uneix uns quants pobles de la comarca, des de Girona fins a Olot.

El Carrilet va ser un ferrocarril que va entrar en funcionament el 1911 i que va estar en servei fins el 1969. Posteriorment es va reconvertir en pista, camí o el que s’anomena via verda. Com que en molts dels seus trams circula en paral·lel a la carretera C-63, era increïble veure la quantitat de ciclistes i persones a peu que utilitzaven aquest vial.

Amb voluntat política seria possible importar aquesta idea al nostre municipi. Hi ha una xarxa de camins i pistes suficient, independentment de si són de titularitat pública o privada, per comunicar els tres nuclis de població entre sí. A més es podria aprofitar la ruta per mostrar algun atractiu del municipi (com ara la ubicació del Castell de Dosrius o la pedrera des d’on va sortir el material per fer la carretera de Canyamars a començaments del segle passat). Es podria aprofitar també com reclam turístic, ajudaria a conèixer l’entorn del municipi i contribuiria a fer salut per tots aquells que ho volguessin.

Però demà serà un altre dia.

Dosrius, Canyamars, Can Massuet

2009-04-02T00:06:00.001+02:00

Ja sé que ho he dit en anteriors ocasions però ho considero una cosa tant important que no em cansaré de repetir-ho.

Avui dia és imprescindible, i és el que faria l’endemà de ser Alcalde, la posada en marxa d’un servei de transport públic continu que comuniqués els tres nuclis de població. Reduiria el trànsit rodat als nuclis urbans i a les carreteres que els uneixen (i conseqüentment es reduiria la sinistralitat), alhora que augmentaria la cohesió entre els tres nuclis de població.

La cohesió entre els nuclis de població evitaria haver de triplicar els serveis. M’explico. Tenim consultori a Dosrius, a Canyamars i a Can Massuet. Poc abans de les eleccions vam parlar amb un responsable sanitari a la comarca i ens va dir que si hi hagués un sol consultori, es veuria capaç de negociar la possibilitat que hi hagués assistència sanitària les 24 hores del dia.

Realment són necessaris tres consultoris i tres pavellons, per posar aquests dos exemples? O seria millor invertir part d’aquests diners en un transport públic de qualitat que apropés aquests serveis a tots els ciutadans del municipi? No seria millor (i això donaria vida a tots tres nuclis) que hi hagués, per exemple, un bon pavelló a Canyamars, un bon consultori a Dosrius i un bon centre educatiu a Dosrius? No seria ideal que tot això ho sentíssim proper en poder disposar d’un transport urbà com cal?

No es fan les coses pensant en una idea de poble determinada. Es fan les coses pensant en els rèdits electorals. I s’ofereixen mals serveis multiplicats per tres en lloc d’oferir bons serveis i prou.

Però demà serà un altre dia.

PROMISCUÏTAT POLITICA

2009-03-28T00:03:00.002+01:00

Josep Tarradellas va dir una vegada que un polític ho podia fer bé o ho podia fer malament. El que no podia fer mai un polític és el ridícul.

Moltes vegades les actituds ridícules són fruït de decisions incoherents.

Es pot entendre (encara que no es comparteixi) la decisió estratègica d’un partit en la seva política d’aliances. Per posar uns exemples, l’aposta estratègica d’Esquerra Republicana de Catalunya és el tripartit (L’han conformat dues vegades a Catalunya i moltes més vegades a Diputacions i Consells Comarcals). L’aposta estratègica de Convergència i Unió va ser recolzar el PP a Espanya per, a canvi, obtenir recolzament del PP a Catalunya. Agradarà o no, però va ser (en el cas de CiU) i és (en el cas d’ERC) una aposta coherent.

El que no es pot entendre per incoherent i conseqüentment ridícul és pactar amb qui calgui per anar contra algú. Això provoca pactes i aliances difícilment explicables sense ruboritzar-se.

Es el que està aprenent a fer el PSOE. Perd eleccions (a Catalunya i al País Basc) i pacta amb qui calgui per arribar a governar. Seria interessant que ens expliquessin com es pot fer per pactar amb un partit d’esquerres independentista a Catalunya i, al mateix temps pactar amb un partit de dretes espanyolista al País Basc.

Ni aposta estratègica ni res de res. Són decisions incoherents que fan fer el ridícul però, això sí, serveixen per “okupar” el poder.

Però demà serà un altre dia.

Ícar

2009-03-21T12:44:00.001+01:00

Diu la llegenda grega que Ícar, amb l’ajut del seu pare, va fabricar unes ales per poder volar. Sense fer cas de les instruccions que li havien donat, va voler volar cada cop més alt i més alt, més amunt, més amunt, fins que el sol li va desfer la cera que sostenia les plomes de les ales. Quan va perdre totes les plomes no va poder sostenir-se a l’aire i es va fotre una trompada que encara ens en recordem vint-i-cinc segles després.

L’Ícar no va ser capaç d’entendre que per arribar a algun lloc s’ha d’anar endavant i que no cal anar amunt.

Els grecs, inventors també de la democràcia, segur que sabien que les majories absolutes fan guanyar votacions i que fan perdre humilitat. La pèrdua de la humilitat és el pas previ al que podríem definir com “tancar-se en banda” i no voler admetre cap opinió que no sigui la d’un mateix. I això darrer ja deriva en l’assumpció d’actituds dictatorials i, per tant, poc democràtiques.

És la grandesa de la democràcia, fins i tot admet posicionaments i formes de funcionament antidemocràtics.

Forma part també de la grandesa de la democràcia el fet que cada cert temps anem a escollir qui ens representa i que, al menys per un dia, els dictadors escollits democràticament han de sotmetre la seva gestió a la voluntat popular. És llavors quan pot desfer-se la cera.

Però demà serà un altre dia.

LLENYA

2009-03-03T18:00:00.001+01:00

Dijous passat, durant el Ple Municipal, la Regidora de la Gent Gran va afirmar, amb molta vehemència, que la llenya que s’està tallant dels arbres del marge de la carretera de Canyamars aniria a parar a les cases amb les persones més necessitades econòmicament. Seguidament l’Alcalde va explicar que les branques que cobreixen la carretera no són dels propietaris dels arbres. Tampoc ens va especificar de qui eren.

Prosseguint amb la seva dissertació, va dir que la brigada municipal tenia l’ordre de passar cada dia a les 7 del matí a collir la llenya que hi hagués apilada. Entenc que deu ser per repartir-la per les cases del municipi amb majors necessitats. Va prosseguir la seva argumentació tot dient que si la recollien els treballadors de l’empresa que fa el desbrossament se la quedaven ells ja que treballaven a uns preus tant baixos que els treballadors complementaven el sou amb la llenya que es podien endur.

Em penso que, de nou, l’Alcalde va perdre una altra oportunitat d’estar callat.

No cal ser gaire observador per veure que les branques que es tallen i s’apilen de seguida troben amo. Tothom qui ho vol, legítimament, atura el vehicle, obre la porta del maleter i carrega un feix de llenya. Tothom ho fa tret de la Brigada Municipal que, quan arriba a les 7 del matí (si ens creiem les paraules de l’Alcalde), no hi troba res.

Quin paper més galdós te ara la Regidora. Vol repartir llenya però no en té perquè els veïns que volen, se la fan seva. No sóc ningú per donar consells però val més que hi trobin una solució. Les persones més necessitades s’escalfen amb llenya, no pas amb paraules. I ara com ara, la única cosa que l’Alcalde i la Regidora poden posar al camió de la brigada són, només, declaracions d’intencions.

Però demà serà un altre dia.

2009-02-17T00:17:00.001+01:00

Divendres passat es va complir el desè aniversari de la mort d’en Carles Sabater, “alma mater” de Sau. Després d’un concert a Vilafranca del Penedès li va fallar el cor i va marxar el que penso que va ser el primer “pop star” del rock català, a més d’actor en diversos musicals i sèries de televisió.

Sempre he estat fan de Sau i de la seva música. Lletres senzilles, sons melòdics i cançons convertides en himnes d’una època.

Us en deixo una. Si us plau, escolteu-la. Val la pena.

http://www.youtube.com/watch?v=l5KME-0pcCY

Serveixi, doncs, aquest escrit per tenir un petit record de la seva memòria.

Però demà serà un altre dia.

LA ESCOPETA NACIONAL

2009-02-16T23:47:00.001+01:00

Divertit espectacle estan donant els dos partits espanyols. Als del PP no els calen enemics per enfonsar-se. Ja ho saben fer tot sols. Podríem parlar de problemes de lideratge intern, de no pair una derrota (la del 2004, és clar) o ves a saber què.

Realment, els del PSOE, amb tota la seva claca mediàtica només en tenen prou airejant les misèries dels de l’oposició per tapar les seves pròpies. Perquè, de fet, la percepció de la ciutadania és que no es gestiona bé la crisi econòmica. Seria un bon moment per preguntar-se o per demanar responsabilitats per haver llençat aquells 400 Euros que va repartir a cada ciutadà i que va fer que el superàvit de l’estat se n’anés en orris.

Prou ridícul és també l’episodi de la cacera entre el Ministre de Justícia i el Jutge Garzón, al més típic estil de la pel·lícula de Luis García Berlanga. Sense deixar de tenir importància (que no la te, més enllà de la “foto” que ha donat ales a la premsa afí al PP), no hagués estat de més ser una mica més curós, per totes dues parts.

Només una darrera reflexió per acabar. De detinguts n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà, en tots els partits. Imputats n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà, en tots els partits. De xoriços i aprofitats n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà, en tots els partits. Ara bé, l’únic condemnat a tota la història de la democràcia per finançar il·legalment el seu partit ha estat el Sr. Josep Maria Sala del PSC. I curiosament el Sr. Sala ara és responsable de formació del PSC. Es deuen haver de formar millor.

Però demà serà un altre dia.

CENDRES

2009-02-04T23:37:00.001+01:00

Alguns veïns del municipi m’han preguntat quina era la meva opinió sobre la ubicació al poble de l’empresa que tracta les cendres que surten de la incineradora de Mataró.

El que us manifestaré ara és una opinió personal, no pas del meu partit, ja que aquesta és una qüestió que encara hem de discutir.

La comoditat de viure en la societat que vivim implica, a vegades, uns certs inconvenients que hem d’assumir. Tothom vol seguretat, però ningú no vol presons a prop, tothom vol respecte pel medi ambient, però ningú no vol depuradores a prop. Tothom genera escombraries, però ningú no vol un abocador ni una incineradora a prop. I com aquests, podríem anomenar molts més exemples. Aquest fenomen, es defineix amb una paraula anglesa: NIMBY (Not In My Back Yard), que traduït vol dir: No al pati de darrera de casa.

Considero, i això és un acte de responsabilitat política, o fins i tot de solidaritat envers la resta de ciutadans de les comarques properes que, si la gestió d’aquestes cendres no causa cap perjudici per la salut dels habitants del municipi, aquesta empresa es pot instal·lar a la pedrera d’en Busqué. Es tracta d’un lloc allunyat del nucli urbà, amb bona comunicació al Maresme i Vallès Oriental.

Una altra cosa, ben diferent, és opinar sobre la negociació que s’ha dut a terme i, on els responsables de la gestió de les cendres s’obliguen a pagar aquests 100.000 Euros anuals a l’Ajuntament, tal i com s’ha insinuat. Tenint en compte que, arreu de l’Estat i a Catalunya concretament, hi ha aquesta animadversió ciutadana per acollir tots els detritus de la nostra societat, segurament s’hagués pogut signar un conveni millor. 100.000 Euros anuals, tenint en compte del que estem parlant, sona a claudicació servilista.

El primer que caldria fer, penso, és la construcció d’un giratori d’accés a la pedrera d’en Busqué. Evitaria que es cometessin infraccions de trànsit (que ja es cometen i, de ben segur es seguiran cometent) i facilitaria l’entrada i sortida a les fàbriques del voltant. Lògicament, la construcció d’aquest giratori s’hauria de fer amb càrrec a l’empresa de gestió de les cendres. En segon lloc, el que podria fer, o hagués pogut fer l’equip de govern, és posar en marxa una oficina de col·locació, d’acord amb l’empresa, per gestionar la creació dels nous llocs de treball que fossin necessaris, llocs de treball que es podrien cobrir amb persones del municipi que es troben en situació d’atur.

Algú ha parlat, crec que exageradament, de “cenizas asesinas”. Quan es va posar en marxa el primer tren als Estats Units, a mitjants del segle XIX, també hi va haver qui va dir que anar a més de 30 km/h provocaria que els ulls i les orelles sagnessin degut a la pressió que es generaria. Ja més a prop en l’espai i en el temps, quan es va perforar Parpers per fer-hi passar el túnel de l’Autovia C-60, també hi va haver veus crítiques, això sí, revestides d’ecologia i de progressisme d’estar per casa. Hi ha algú que en dubti avui dels beneficis de l’Autovia?

Ben gestionada, aquesta hagués pogut estar una operació interessant pels interessos del nostre municipi. En qualsevol cas és un acte de responsabilitat política envers la nostra societat i un acte de solidaritat (que és allò del que tothom en parla, però ningú no practica) respecte dels municipis veïns.

Però demà serà un altre dia.

DIFERENCIES

2009-01-31T13:06:00.001+01:00

Fa uns dies vaig tenir la oportunitat de parlar amb l’Alberto Fernández Díaz, Regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona. Evidentment no és Sant de la meva devoció, però va dir coses més interessants que algun “Obamòleg” que tenim al municipi.

Hi va haver una cosa, però, que em va fer reflexionar. Referint-se a una actuació feta per l’Ajuntament de Barcelona, va dir: “això, segurament, no ho vam fer prou bé”. Em va sorprendre que una actuació que segur que no va ser iniciativa seva i que, fins i tot segurament hi va votar en contra en un Ple Municipal, se la fes seva amb aquest “no ho vam fer”. Aquesta afirmació porta implícita una vocació de diàleg, de construcció i de saber quin lloc s’ocupa.

Quina diferència amb el nostre poble on, per culpa de tots plegats, només hi ha recels, odis i menysteniments. Maquillats, això sí.

Però demà, serà un altre dia

PROJECTE, PROGRAMA I EMOCIO

2009-01-24T11:03:00.001+01:00

Fa uns dies escoltava el President Pujol. Va dir, entre d’altres coses interessants, que un polític havia de tenir projecte, programa i emoció.

El projecte és saber cap on es vol anar. El programa és l’eina que et portarà al lloc que has marcat amb el projecte i l’emoció és el que et fa dur a terme tot plegat. És, fins i tot, la convicció en el que fas o vols fer.

Posant un exemple pràctic i hipotètic, podríem dir que projecte seria millorar les relacions comercials amb el país veí (com ja he dit és un exemple hipotètic, enteneu-me). El programa seria la creació de la xarxa de carreteres, infraestructures, oficines comercials, etc. L’emoció, més intangible, consistiria en la voluntat, la convicció de dur a terme el que t’has assenyalat.

Aplicant la teoria al municipi de Dosrius, penso que no s’han escoltat gaire al President Pujol.

Moltes vegades, al llarg dels Plens Municipals, se li ha preguntat a l’Alcalde quina idea o projecte de poble tenia. D’argumentacions i fugides endavant n’hem sentides moltes. Ara bé, una explicació coherent, un, diguem-ne, full de ruta, mai.

Tornant als exemples pràctics, projecte seria convertir Canyamars en un destí de turisme rural. Programa seria, aprofitant la capacitat d’uns emprenedors (Bosc Vertical, Rucs del Corredor, casa de turisme rural de Can Marc), promocionar el lloc, publicitar-lo, donar-lo a conèixer, incentivar-lo. I, emoció, seria tenir ganes que la cosa funcionés, tenir ganes de tirar endavant el projecte, vaja.

El projecte no pot ser en cap cas, dir l’escola anirà a Can Massuet, després dir que no hi anirà i finalment dir que sí que hi va. D’això se’n diu governar a cop de reivindicació veïnal. I vist el que s’està veient aquests darrers mesos, cada vegada més, anem per aquest camí. Ni projecte, ni programa. Ara, d’emoció, molta.

Però demà, serà un altre dia.

TAMPOC NEVA MAI A GUST DE TOTHOM

2009-01-12T00:38:00.006+01:00

La neu d’aquests dies ens ha deixat imatges molt maques. També ens ha deixat reflexions per fer.

Em fa una certa gràcia que quan s’activa el pla Neucat, la única cosa que en percebem els ciutadans és la recomanació que no sortim de casa si no és estrictament necessari. Fins el punt de pensar que el pla Neucat deu consistir en advertir la gent que no surti de casa.
M’agradaria saber que passaria si els berlinesos o als moscovites no sortissin de casa cada cop que nevés. Es impensable, oi?

Parlant ja del nostre municipi, no estaria de més establir un protocol d’actuació per casos excepcionals com ha estat aquest. Reconec que aquesta nevada és del tot excepcional però, amb un protocol preestablert potser s’haguessin pogut esmorteir les seves conseqüències, sobretot a Can Massuet.

Aquest mateix migdia he estat parlant amb un veí del municipi i m’ha dit que el dia de Reis, cap a les 12 de la nit, el van trucar per si podia anar a escampar sal a Can Massuet. Tot plegat amb una sensació d’improvisació total.

No seria bo pel municipi estar en contacte amb voluntaris de tots tres nuclis, que disposessin de maquinària agrícola i que en un moment donat, amb un protocol establert, poguessin actuar en cas de nevades, incendis o d’altres situacions excepcionals? Ho farien amb rapidesa i amb eficàcia, donat el coneixement del terreny que tenen.

No és pas culpa de ningú que nevi com va nevar el dia de Reis. Ara bé, que els habitants de Can Massuet no poguessin arribar a casa seva i s’haguessin d’esperar a Dosrius, potser sí que té un responsable.

Però demà serà un altre dia.

PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. O SI?

2009-01-10T14:19:00.001+01:00

Fa uns dies volten per Barcelona uns autobusos amb el lema: PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. DEIXA DE PREOCUPAR-TE I GAUDEIX LA VIDA. Fins i tot els impulsors d’aquesta publicitat han activat una plana web.

No seré jo qui defensi l’existència de Déu. La veritat és que no m’he plantejat mai seriosament la seva existència. Realment, però, deu ser reconfortant poder creure en alguna cosa i adjudicar-li com obra seva totes les coses positives de la vida.

El que em sorprèn d’aquests ateus que, per definició neguen l’existència de Déu, és que ni tant sols n’estan segurs del que són. Diuen que “Probablement Déu no existeix”, per tant pot ser que sí que existeixi. Poca convicció.

Després ens fan llegir: “deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Sincerament, jo no percebo gaire preocupació els diumenges al migdia quan veig els creients sortir de missa. M’atreviria a afirmar, fins i tot, que gaudeixen la vida.

Segurament, els que estan més preocupats i per tant no gaudeixen prou bé la vida són els que han d’anar intentant fer creure als altres que Déu no existeix quan, ni tant sols ells n’estan convençuts.

Per tot això, potser el lema que hagués reflectit millor el que pensen és: NO EN TENIM NI IDEA, PER TANT, EMBOLICA QUE FA FORT.

Però demà serà un altre dia.

NO PLOU MAI A GUST DE TOTHOM

2008-12-31T00:43:00.002+01:00

Recordo un temps, no gaire llunyà, en el que qualsevol mal era culpa de Convergència i Unió. No només a nivell local (encara ara, a Dosrius, hi ha coses que són culpa de Convergència i Unió, després de 10 anys de govern socialista), sinó també a nivell de Catalunya.

Recordo una època que quan nevava o plovia també era culpa de Convergència i Unió. Han passat els anys i la meteorologia, tossuda ella, ens segueix fent saber que plou i neva com quan governava Convergència i Unió.

Suposo que el Conseller Saura deu saber que fa cinc anys que és Conseller. I deu saber que ara la culpa d’aquesta darrera llevantada no pot ser de Convergència i Unió. O sí? Doncs sí, la culpa pot seguir essent de Convergència i Unió, concretament dels alcaldes Convergents de Blanes, Lloret, Tossa de Mar i Platja d’Aro als qui retreu la manca de plans de protecció civil.

El Conseller Saura és el responsable màxim d’un projecte polític caduc i completament amortitzat que ja no es creu ningú. No obstant, per intentar no baixar del carro, els eco-socialistes han tingut un sobtat atac de daltonisme i el que abans era vermell, ara és de color verd. Amb uns principis polítics així, la única cosa que es pot fer és espolsar-se les puces de sobre. Qui dia passa, cotxe oficial el passeja.

No recordo concretament la data, però l’any 2000 aproximadament, els partits de l’oposició (que avui governen) van retreure de forma acarnissada a qui en aquell moment era Conseller en Cap, Artur Mas, que mentre nevava, estava celebrant alguna cosa en una discoteca. Si ho mirem amb perspectiva, al menys, en aquella època es va saber on eren els nostres responsables polítics.

Però demà serà un altre dia.

La pilota basca

2008-12-19T23:57:00.002+01:00

En primer lloc voldria demanar-vos disculpes per haver trigat tant a afegir una entrada. Diversos compromisos professionals i personals m’han impedit poder-me centrar en escriure alguna cosa amb cara i ulls, tot i que de coses al cap, lògicament, me’n van venint.

Us voldria fer una reflexió sobre un tema molt i molt delicat que, de ben segur, es pot mal interpretar intencionadament.

Del que us vull parlar és de l’anomenat “problema basc”. Vagi per davant la meva condemna més absoluta a qualsevol acte de violència i, naturalment, tots els atemptats duts a terme per ETA i per qualsevol organització armada.

La violència, les morts, la por, el terrorisme, són l’antítesi de la democràcia. La raó de la força es contraposa a la força de la raó. D’aquesta manera no s’aconseguiran mai, en un estat de dret, uns objectius, per legítims que aquests siguin.

També és cert, però, que la actuació policial, per efectiva que sigui, no serà mai suficient per acabar amb un sentiment. I el sentiment nacional basc n'és un. Calen, en democràcia, altres canals. Com he dit abans, cal, en democràcia, la força de la raó.

Sempre que hi ha hagut un atemptat terrorista, cadascun dels Presidents del Govern ha dit alguna cosa semblant a que amb la força de les armes, els terroristes no aconseguiran els seus objectius. Es cert i espero que segueixi essent així. Han parlat també de diàleg, democràcia i han fet sempre una sèrie de reflexions recurrents.

Ara bé (això és delicat), posant-nos en la pell dels terroristes, quines altres formes de lluita poden utilitzar? Si us plau, no em mal interpreteu, no els estic justificant. M’explico.

Diguem-ne que l’objectiu d’ETA és l’alliberament del poble basc. La independència, parlant ras i curt. Diguem també que el Lehendakari Ibarretxe ha intentat en dues ocasions, tirar endavant un estatut (Pla Ibarretxe) i no l’ha escoltat ningú. Ell sí que ha anat a Madrid a la recerca de solucions democràtiques, creient en l’estat de dret i condemnant, com no pot ser d’una altra manera, els atemptats terroristes. Què s’ha trobat? Portes tancades i poca capacitat de negociació dels que sí que la tenen amb els terroristes (González, Aznar i Zapatero).

Perquè parlen de democràcia i no són capaços d’acceptar la celebració d’un referèndum per l’autodeterminació del País Basc? No seria aquesta una actitud democràtica i una forma de demostrar als que creuen en la violència que hi ha altres formes d’assolir objectius?

Però demà serà un altre dia.

L'ERNEST I EN JOSEP

2008-11-02T16:09:00.002+01:00

Tot i que fa uns dies que ha passat la polèmica, no puc més que fer una petita reflexió sobre tot el que ha envoltat el cotxe oficial de l’Ernest Benach.

El pitjor de tot, crec, és que al final els extres que s’havia fet posar (televisió, taula i reposapeus) eren innecessaris. I eren innecessaris perquè se’ls ha fet desmuntar. Si realment els hagués cregut útils per la seva feina, hagués justificat el seu muntatge i lògicament no hagués manat retirar-los.

Aquesta marxa enrere es pot llegir de dues maneres. La primera, la que he dit. No calia tot aquest luxe i, en fer-se pública la notícia ha optat per retirar-los. La segona és que sí que calien però no ha estat capaç de justificar la seva utilitat.

Greu és també que sigui la opinió publicada (que no pública) qui faci reconsiderar una decisió institucional. Resumint, el President del Parlament, abans de sortir de casa, llegeix els diaris i actua en conseqüència. D’això se’n diu tenir projecte, sí senyor.

En aquest sentit trobo més coherent la decisió del nostre Alcalde que es va fer instal·lar un kit de mans lliures al seu vehicle particular, això sí, pagat amb diners de l’Ajuntament. La instal·lació, casualment, va costar 294 Euros (les factures de menys de 300 Euros són més difícils de fiscalitzar per part dels partits de l’oposició). Quan se li va demanar explicacions en el Ple, va dir que el mans lliures era totalment necessari per la seva tasca.

Ja ho sabeu, si algun dia necessiteu un mans lliures, demaneu-li a l'Alcalde que us deixi el del seu cotxe particular. Es una mica de tots nosaltres.

Coherent va ser també la resposta que va donar quan se li van demanar explicacions de com és que havia estat capaç de vendre mongetes del ganxet a l’Ajuntament. Per explicar-ho gràficament, estava a un costat del taulell comprant les mongetes i corria a l’altre cantó del taulell a vendre-les. “De la meva feina no regalo res”, va ser capaç de dir en un Ple Municipal.

Ja ho va dir Tarradellas: “Un polític ho pot fer be o ho pot fer malament. El que no pot fer mai és el ridícul”.

Però demà serà un altre dia.

JO NO HI ENTENC DE POLÍTICA

2008-10-26T16:22:00.003+01:00

Jo no hi entenc, de política, però crec que s’hauria de mirar de recuperar els camins antics (el que portava de Canyamars a Dosrius o els laterals de la riera que va a Argentona, per exemple) perquè hi poguessin passar bicicletes i vianants, a l’estil, per exemple del “carrilet” que hi ha a la Garrotxa.

Jo no hi entenc, de política, però no hagués dubtat ni un moment a decidir que la nova escola s’havia d’ubicar a Can Massuet, només per una qüestió de mobilitat. Si la gran majoria d’alumnes són de Can Massuet, perquè s’han de desplaçar a Dosrius, amb el perill que això pot comportar?

Jo no hi entenc de política, per tant no entenc perquè no hi ha hagut ningú que hagi pressionat a la Diputació perquè, en lloc d’omplir de pedaços la carretera de Dosrius a Canyamars, l’haguessin asfaltat de cap i de nou, que prou falta li fa.

Jo no hi entenc de política, per tant no entenc com és que l’altre dia, sota pressió, algú va dir per TV3 que es revisaria el projecte de Can Canyamars. Tot, sempre, ha de ser sota pressió? No s’hagués pogut revisar abans?.

Jo no hi entenc de política, però, perquè el Consell d’Alcalde no s’utilitza com una eina de consulta, amb reunions periòdiques i ordre del dia concret i en canvi es convoca quan li sembla bé a algú?

Jo no hi entenc de política, per tant no entenc com algú va posar en el seu programa de govern 2007-2011 que faria una piscina coberta i un gimnàs, que faria habitatges socials per als veïns del municipi, que faria una biblioteca municipal i una escola de música municipal, tot i saber que l’any 2011 no hi haurà res d’això que estigui en marxa.

Jo no hi entenc de política, però tenint en compte la crisi econòmica en la que estem immersos, no entenc com l’Ajuntament no ha fet una modificació pressupostària, retallant partides que ara es poden considerar supèrflues i augmentat la dotació econòmica a les partides dedicades a ajudar les persones més desafavorides.

Jo no hi entenc de política, per això no entenc com hi ha algun regidor que va dos cops al mes a l’Ajuntament (per signar les assistències) i cobra 1200 Euros al mes. Es un insult al veïns que paguen religiosament els impostos.

Jo no hi entenc de política, però crec que les dades personals d’accés restringit i les malalties dels veïns no poden ser utilitzades per novel·lar la realitat ni per anar a guanyar vots els caps de setmana, fent visites domiciliàries amb un llibre i una caixa de bombons sota el braç, lògicament pagats amb diners públics.

Jo no hi entenc de política, però pensava que ser Alcalde era una cosa més seriosa.

Però demà serà un altre dia.

DIARI D'UN...SOCIALISTA?

2008-10-19T22:37:00.001+02:00

Tresrius, juny de 1999.

Demà em nomenaran Alcalde. Finalment ho he aconseguit. Ja podré viure sense treballar. Es que allà al camp, amb aquell sol que cau…

Llàstima que no he tingut majoria absoluta, és el que millor m’hagués anat. Ara m’hauré de posar d’acord amb els de Progrés i, la veritat, no en tinc ganes. Primer negociarem el meu sou. El programa? No cal. Tampoc el penso complir.

Quina “ilu”. M’han fet President del Consell Comarcal. Ja tinc una altra cadira. Al poble, amb els de Progrés no hi ha manera. Mira que els ofereixo coses. Em pensava que tothom tenia un preu. A veure si li puc oferir un caramel.let al regidor d’aquest partit perquè abandoni la disciplina de partit. Així mataré dos ocells d’un tret. Tindré majoria absoluta i, a més, deixaré als de Progrés sense representació al municipi. Je je, sóc el millor.

Tot va sobre rodes. El programa fet el 1999 deia que portaríem l’aigua fins el nucli de l’altra poble? El programa deia també que impulsaríem la finalització de les urbanitzacions que queden pendents? També deia el programa que dotaríem al municipi del terreny necessari per a la construcció de vivendes socials pels veïns? I que posaríem en marxa la biblioteca? I que crearíem comissions de participació ciutadana?. Vaig dir també en el meu primer Full de l’Ajuntament que faríem el clavegueram de Can Fassuet del Mar? Això són coses que es diuen per guanyar les eleccions. Després ja se sap…

Ja se m’ha girat feina. Aquell regidor meu que em va fer guanyar les eleccions a Can Fassuet del Mar s’ha enfadat i ha abandonat la disciplina de vot. No pot ser. Que jo ho faci amb els de Progrés, passi. Ara bé, que ho facin amb mi... això no te nom.

Ara em volen fer una moció de censura. Ara que ho tenia tot lligat i ben lligat. Hauré de deixar el despatx, que te aire condicionat i hauré de mirar de posar-me a treballar una mica. De tota manera, vendré cara la meva pell. Que s’han pensat, fer-me això a mi, tant bona persona com sóc.

Ja no sóc Alcalde, de moment. La moció de censura va estar bé. Vaig fer venir tota la claca i vaig promoure un espectacle molt maco. A més, he deixat el poble sense festes majors. Si volen ballar, que es posin la ràdio. De tota manera, com que hi tinc la ma trencada amb els Regidors de segona ma, aviat tothom tindrà una sorpresa, je je.

Ja està resolt. Com he dit abans, tothom té un preu. Ja torno a ser Alcalde. Menys mal. On es el comandament de l’aire condicionat?

Anem de cara a les properes eleccions. Prometré el mateix que l’any 99, a veure si s’ho empassen. Urbanitzacions per resoldre, aigua al casc antic de les poblacions, enllumenat públic de baix consum, clavegueram de Can Fassuet del Mar, biblioteca, habitatges de protecció oficial… A més, prometré alguna novetat com l’escola bressol, la creació d’una radio municipal, o l’adquisició d’una antiga fàbrica.

Quins nervis. Mira que si perdo i em treuen un altre cop el comandament de l’aire condicionat...

Continuarà…

3 en 1

2008-10-04T14:30:00.002+02:00

Fa més de trenta anys que volto pel municipi. Primer ho vaig fer com estiuejant i amb el temps vaig escollir Canyamars com el meu lloc de residència.

Recordo Canyamars a finals del anys vuitanta i començaments dels noranta com un poble viu, amb activitat sobretot a l’estiu, però també a l’hivern. Hi havia treball, paletes que obraven a Can Canyamars i que donaven vida als establiments. En fi, era el que podríem qualificar com un poble normal.

Ja sé que diuen que les comparacions són odioses, però si analitzem l’evolució del poble de Dosrius i la comparem amb el poble de Canyamars (i perquè no, de Can Massuet), veurem que s’han anat centralitzant tots els serveis a Dosrius, deixant les escorrialles per Canyamars i Can Massuet. No sé si aquesta política es deguda a que qui ens governa és un fill de Dosrius (poble) però en qualsevol cas crec que està totalment equivocat.

Si volem cohesió entre nuclis i de retruc donar-li més vida al municipi (social, econòmica, cultural...), penso que s’han de descentralitzar els serveis i repartir-los d’igual manera a Dosrius, Canyamars i Can Massuet. S’ha de potenciar el transport públic entre els tres nuclis de població (i que no ens venguin que no es pot fer ja que a Argentona sí que s’ha fet). I sobretot, sobretot, s’ha de deixar de pensar en els rèdits electorals a curt termini i tenir al cap una idea de poble, és a dir fer política municipal d’alta volada, no pas vols gallinacis.

Però demà serà un altre dia.

TREBALLANT PER A LES PERSONES (II)

2008-09-28T22:42:00.012+02:00

L’altre dia vaig ser a l’Ajuntament fent una ullada al projecte de Can Canyamars. I me’n vaig adonar que hi ha vegades que la realitat supera la ficció.

Suposo que visualment recordeu que el carrer que surt de l’Església de Canyamars en direcció a la urbanització no està asfaltat en el seu primer tram. L’asfaltat (o en aquest cas l’encimentat) comença on comencen les primeres cases.

Doncs el projecte que es troba a l’Ajuntament no contempla l’asfaltat de la primera meitat del carrer, és a dir, des d’on comencen les cases fins, més o menys mig carrer. Resulta que en el moment de delimitar la unitat d’actuació, algú va entendre que aquell mig carrer no era Can Canyamars. És molt gros!.

És molt gros també que aquests tres o quatre veïns hauran de pagar, com qualsevol altre, l’arranjament d’uns carrers dels que no gaudiran. Resulta que tindrem una urbanització “digna”, un nucli urbà “digne” i un tros de cent metres entre tots dos que podem qualificar, lògicament, d’indigne.

És molt gros que el que jo vaig veure en mitja hora (jo o qualsevol altre que hi hagués anat), no hagi estat capaç de ser resolt per cap cervell pensant de l’Ajuntament. I no em refereixo als tècnics de la casa, que sí que ho han vist i ho han comunicat als responsables polítics. Justament em refereixo a l’Alcalde, al Regidor d’Urbanisme o a la Sra. càrrec (o qui sap si càrrega) de confiança. Com és que no ho resolen?.

Per acabar-ho d’arreglar, la meitat superior del carrer, diguem-ne la que sí que s’asfaltarà, no disposarà d’enllumenat públic. Així ho reflecteix el projecte que ara mateix és a l’Ajuntament. Us convido a anar-ho a veure.

Qui sap, però, si el que repassa cada dia els blogs del municipi (sense admetre-ho, és clar) i retira articles dels seu blog propi en veure els comentaris escrits per altres blocaires, en llegir això farà que es “faci la llum” en aquest tros de carrer. Al menys haurà servit per alguna cosa.

Evidentment, tot plegat és un problema de llum i de llums. Hi ha veïns que no tindran llum. I n’hi ha que no tenen (ni tindran) llums, per molts endolls que tinguin a l’abast.

Però demà serà un altre dia.

TREBALLANT PER A LES PERSONES O EL SILENCI DELS ANYELLS

2008-09-21T14:00:00.002+02:00

Ahir vaig assistir a la reunió que va convocar l’Associació de Veïns de Can Canyamars al Pavelló de Dosrius per intentar donar respostes als propis veïns de com està la situació. Hi vaig percebre, com no podia ser d’una altra manera, una profunda preocupació per part de moltes persones que estaven allà.

L’absència més destacada, com tampoc podia ser d’una altra manera, va ser la de l’Alcalde i la de la coordinadora de l’Ajuntament, la que en el seu dia ens van dir que se n’encarregaria del tema de Can Canyamars. Problemes d’agenda, van dir que tenien. Em sorprèn que algú que deia en el seu lema de campanya “treballant per a les persones” tingui problemes d’agenda i no sigui capaç d’anar a una reunió on hi ha 200 persones del seu municipi amb problemes, amb problemes greus. Es va veure ben clar que l’Alcalde té una agenda molt dura.

Hagués estat bé que hagués vingut l’Alcalde perquè així hagués estat testimoni també de la incompetència d’algun dels seus regidors. Es molt gros que deixessin el pavelló a l’Associació de Veïns a les 6 de la tarda i que a la mateixa hora s’hi hagués de jugar un partit de futbol.

Tampoc hi va assistir la coordinadora de l’Ajuntament, encarregada del tema de Can Canyamars. En aquest moment en el que s’esperaven respostes, els veïns de Can Canyamars, amb l’absència de l’Alcalde i la coordinadora segur que van tenir la sensació que els estaven robant 72.000 € (que és el que cobren anualment aquests dos senyors junts).

He repassat aquests dies l’escrit que va fer arribar l’Alcalde als veïns de Can Canyamars, just abans de les eleccions. Us en transcriuré dos paràgrafs:

Ara estem a les portes d’unes noves eleccions municipals, concretament les del dia 27 de maig i, malauradament, en els últims tres mesos ha sortit un corrent intoxicador, que pretén estroncar aquesta feina que l’administració pública, amb la voluntat política del PSC, ha tirat endavant, i no els importa manipular dades i informacions per confondre als veïns.

Prova d’això és l’assemblea realitzada el passat 5 de maig al pavelló de Canyamars, amb l’engany que cada veí haurà de pagar 25.000 euros, que el projecte està mal fet, i que l’ajuntament tracta els veïns de Can Canyamars com a ciutadans de segona.

Crec que es comenta per sí mateix. El temps dóna i treu raons i ara ha quedat clar qui és l’intoxicador i qui ha enganyat.

Però demà serà un altre dia

SENSE TÍTOL (PER NO REPETIR-ME)

2008-09-18T15:38:00.002+02:00

Durant tot aquests dies he anat llegint o escoltant opinions sobre el camí que ha pres el tema de Can Canyamars. D’opinions n’hi ha moltes, d’idees, menys, però percebo que tothom, suposo, vol el mateix: rebaixar el preu que toca pagar per parcel·la a cada veí.

Ja n’hi haurà de temps de parlar i de demanar responsabilitats per les mitges veritats i les il·lusions que ens han intentat encolomar.

Com es pot rebaixar el preu de l’arranjament de Can Canyamars?

En primer lloc, revisant el projecte. L’Associació de Veïns de Can Canyamars no es cansa de repetir que hi ha aspectes del projecte que són susceptibles de ser rebaixats. Cal però una interlocució per part de l’Ajuntament i, ara com ara, no es produeix.

En segon lloc, anant a buscar finançament a institucions supramunicipals (Diputació, Generalitat, etc.). L’Associació de Propietaris de Can Canyamars no es cansa de repetir que no s’ha fet cap pas en aquest aspecte. Cal però una interlocució per part de l’Ajuntament i, ara com ara, no es produeix.

Jo aniria una mica més enllà. Els hereus del promotor de Can Canyamars són propietaris, per exemple, de la zona esportiva de Can Canyamars. No podria l’Ajuntament, d’acord amb els hereus del promotor, fer un canvi de qualificació urbanística de la zona esportiva i fer-hi una promoció de vivendes, els beneficis de la qual (o al menys de la part acordada entre Ajuntament i hereus) revertissin sobre el cost del projecte de Can Canyamars? Cal però una interlocució per part de l’Ajuntament i, ara com ara, no es produeix.

A part de la zona esportiva, els hereus del promotor, són propietaris d’una gran quantitat de parcel·les. No podria l’Ajuntament arribar a un acord econòmic amb els hereus del promotor per adquirir aquestes parcel·les, edificar-hi vivendes, vendre-les i revertir els beneficis sobre el cost del projecte de Can Canyamars? Cal però una interlocució per part de l’Ajuntament i, ara com ara, no es produeix.

Un cop fets aquests passos i revisat el preu de l’arranjament de Can Canyamars, es podria mirar de buscar algun tipus de crèdit a baix interès. En aquest sentit és important saber que el nostre Alcalde forma part del Consell d’Administració de Caixa Laietana (donant valuosos consells, sens dubte). Podria intercedir pels veïns afectats i tractar de buscar un finançament adient. Caldria però una interlocució per part de l’Alcalde.

El proper dissabte hi ha una reunió de veïns de Can Canyamars que, legítimament, volen respostes, propostes i solucions. Serà important veure qui assisteix a aquesta reunió per veure qui té ganes de donar respostes, propostes i solucions. Veurem com estan les capacitats d’interlocució.

Però demà serà un altre dia.

Where the streets have no name

2008-09-12T22:22:00.005+02:00

De ben segur, en Bono (no pas en José) i els seus amics d’U2 van venir a Can Canyamars per inspirar-se i posar títol a una de les cançons de l’àlbum més venut de la història del grup. Quan van veure l’estat dels carrers i dels serveis, de seguida els hi va venir al cap el nom: “Where the streets have no name” (On els carrers no tenen nom).

Potser hi ha hagut algú que mentre s’anava portant a terme el procés, cantava la cançó de Sau “Poemes i Promeses”.

Segurament, a aquest algú, algú altre li hagués cantat una cançó de Dire Straits que es diu “Your Latest Trick” (El teu darrer engany).

I ara que ja no es pot fer res, des de l’Ajuntament canten, de forma individualitzada a cada veí, un èxit actual de El canto del loco que es diu “Eres tonto”.

Els veïns de Can Canyamars haurien de respondre tot cantant alguna cosa d’Amaral, com per exemple “Revolución”. No obstant, de moment i veient que s’apropa el moment de pagar, canten l’èxit de Lucho Gatica “Reloj, no marques las horas”.

En fi, us adjunto un enllaç d’una notícia que he vist aquesta mateixa tarda i que fa referència a uns veïns de Platja d’Aro que més o menys estan com els de Can Canyamars. Aquests també canten. Canten alguna cosa de Els Pets com ara “La vida és bonica, però a vegades complicada”.

http://www.3cat24.cat/noticia/311003/baixemporda/Els-veins-del-Mas-Nou-de-Platja-dAro-soposen-a-pagar-integrament-els-50-MEUR-de-les-obres-durbanitzacio

Però demà serà un altre dia

11 de setembre

2008-09-11T22:12:00.002+02:00

Diada Nacional de Catalunya. No crec que sigui una data per celebrar. Més aviat és la commemoració d’una derrota, però què hi farem. Vivim en un país que celebra derrotes, potser perquè les victòries o els èxits queden molt lluny en el passat (i qui sap si en el futur).

A continuació us he posat la lletra d’una cançó de Sau, que és un dels meus grups musicals de referència. Us recomano que escolteu la cançó sencera. Val la pena.

Era l´11 de setembre de 1977
El pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir: “Mira aquestes barres, representen tot el que tu ets”
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d’on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort, seré fort, dins el meu cor

Eren temps de protesta, però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar
el pare em deia: “No pateixis que tard o d’hora tornarà”

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d´on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort, dins el meu cor.

Realment, contra els sentiments, no s’hi pot lluitar.

Però demà serà un altre dia.

Deixeu-me que somniï

2008-09-04T16:25:00.011+02:00

Notícia publicada a l'edició d'avui de La Vanguardia:

EL PSOE PROPONDRÁ QUE LOS MUNICIPIOS CONGELEN EL SUELDO A ALCALDES Y CONCEJALES.

El PSOE remitirá a los grupos socialistas de los más de 8000 ayuntamientos españoles el texto de una moción, para su votación y aprobación en el pleno municipal, que insta a congelar los sueldos de alcaldes y concejales con dedicación exclusiva y parcial, en el ejercicio del año 2009. El texto, adoptado en la última ejecutiva del partido, se enmarca en el plan de austeridad municipal que los socialistas han trasladado a la Federación de Municipios y Provincias.

Ja ho veureu, no seran 8000. Seran 7999...

Però demà serà un altre dia

LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE… (Grouxo Marx)

2008-09-02T22:25:00.002+02:00

Això és el que m’ha vingut al cap quan he tingut coneixement de la famosa carta que diu “aproximadament” quan pagarà cada veí de Can Canyamars per arranjar la urbanització.

He recordat que algú (no se si era en Grouxo Marx), ens va explicar al Pavelló de Canyamars, l’any 2002, que l’arranjament de Can Canyamars era cosa de mesos i que ja estava tot resolt. Jo, personalment, li vaig preguntar què li costaria a cada veí aquest arranjament. La resposta va ser alguna cosa així com “Haga el favor de poner atención en la primera cláusula porque es muy importante. Dice que... la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. ¿Qué tal, está muy bien, eh?” No vaig entendre res, com la resta d’assistents.

“L’any 2004, amb molta, molta il·lusió, les màquines estaran arreglant Can Canyamars”, es va publicar el febrer de 2003, 3 mesos abans de les eleccions municipals.

Durant aquests cinc anys hem tingut publicacions, escrits i comentaris de com quedaria Can Canyamars. Mai, però, se n’havia parlat, per part de l’Ajuntament, de l’aspecte econòmic.

Resulta que ara, quan s’ha de parlar de diners, en Grouxo s’ha tornat mut (tot emulant el seu germà Harpo). És curiós que la carta que ha enviat l’Ajuntament ha estat signada únicament per la Secretària de la Corporació i per ningú més.

Potser ara sí que els veïns agrairien que es tornés a fer una reunió al Pavelló de Canyamars per saber en quin moment del procés ens trobem, si s’ha anat a trucar a les portes d’altres administracions per subvencionar l’obra, per saber perquè hem de pagar l’IVA d’una obra que hauria de gestionar l’Ajuntament o on han anat a parar els IBI que els veïns de Can Canyamars han anat pagant religiosament any rere any, per posar només uns exemples.

Qui sap. Potser un dia ens citen al Pavelló i el més gran dels Germans Marx apareix fent aquelles passes tant llargues i explicant-nos alguna cosa incomprensible, com és costum en ell. “Escuche: ¿por qué no hacemos que la primera parte de la segunda parte contratante sea la segunda parte de la primera parte?”

O tal vegada ens apareixerà en Harpo, mut i amb aquella perruca de color taronja tot tocant la bocina per indicar-nos que paguem i callem. Ah!, no recordava, en Harpo portava sempre una gavardina amb les butxaques plenes.

Però demà serà un altre dia.

Un motiu per reflexionar

2008-08-29T21:15:00.004+02:00

La mort del marit de l’Alcaldessa d’Esparraguera a mans de tres adolescents de la zona és un fet que ens ha de fer reflexionar com a societat. Els diaris i les televisions han parlat abastament de com ha succeït el fet i de diversos detalls de la investigació. Per això no m’allargaré en aquest aspecte.

El que és preocupant és pensar què ha portat a aquests tres nois a actuar d’aquesta manera. El problema, com he dit abans és de caire social. És de pèrdua de valors. En pocs anys hem passat del respecte i l’educació a la llibertat mal entesa i a l’egoisme.

Val a dir que els pares, alguns pares, és clar, tenen part de responsabilitat. L’educació dels fills s’ha de dur a terme a l’escola i a casa. La tasca dels mestres és la d’ensenyar els infants, mentre que la tasca dels pares penso que és la de formar-los com a persones i ensenyar-los valors com la companyonia, el respecte, la solidaritat per exemple. Resumint, crec que els mestres han d’ensenyar i els pares han d’educar.

La “dimissió” d’alguns pares en el procés d’educació dels fills ha fet que els joves no sàpiguen que és correcte i que no ho és, que està ben fet i que no ho està. I això porta, en darrer lloc a que passin coses com les que van passar amb el marit de l’Alcaldessa d’Esparraguera.

Però demà serà un altre dia

No ens calen piràmides

2008-08-22T17:03:00.002+02:00

Acostumo a llegir els blocs que conec dels internautes del municipi. N’hi ha d’interessants, n’hi ha de divertits i n’hi ha que dona la sensació que qui els fa és Alícia al país de les meravelles.

El que faré ara no serà pràctica habitual d’aquest bloc, però no me’n puc estar de comentar una entrada que vaig llegir fa uns dies en un bloc “del país de les meravelles”.

I és que en aquesta entrada es parlava d’un projecte faraònic pel nostre municipi. Els llibres d’història ens expliquen que els projectes faraònics eren executats per esclaus que malvivien en el poble i que havien d’obeir, a cops de fuet, els capricis del faraó. Espero que no sigui el cas.

Els projectes faraònics, això sí, trigaven molts anys a executar-se. Aquí sí que hi trobaríem alguna semblança.

Finalment, el projecte faraònic per excel·lència, la piràmide, es convertia en la tomba del faraó, on era sepultat, rodejat de joies i olis perfumats per emprendre el viatge al més enllà. Què voleu que us digui...

Penso que abans de començar projectes faraònics, el primer que hem de fer és evitar que una obra com la reforma del pavelló de Canyamars, no s’acabi convertint en un projecte faraònic, més per la durada de l’obra que no pas pel resultat final.

Seria interessant també que el faraó veiés també l’estat dels carrers i del clavegueram de Can Massuet, que veiés que a l’entrada de Canyamars fa quatre o cinc anys que hi ha unes pintades fetes al costat de la primera plataforma sobreelevada, que l’aigua no acaba d’arribar al poble de Canyamars o que les aigües brutes de part del nucli de Dosrius aboquen directament a la riera. I tantes i tantes coses. No son projectes faraònics, però ajudarien a millorar la qualitat de vida dels habitants del municipi.

Deixem-nos de projectes faraònics i posem-nos a treballar en el dia a dia. Així, a més, a ningú no se li acudirà fer l’egipci.

Però demà serà un altre dia.

Verd? Vermell? Tant és

2008-08-20T16:29:00.001+02:00

Ja s’ha trencat el consens virtual, com havia definit a la meva darrera entrada, al voltant del finançament. Hi ha hagut algú altre a qui han enganyant com a un “chino”.

A canvi de no se sap què, Iniciativa per Catalunya ha retirat la seva petició de compareixença del President del Govern per donar explicacions sobre l’incompliment del Govern en matèria de finançament, tal com recull l’estatut.

La ingenuïtat del Camarada Saura és tant gran que pensa que en tres mesos s’arribarà a un acord sobre un tema que fa dos anys que es troba encallat. Amb això només ha aconseguit que el Govern espanyol desinfli una mica la pressió a la que estava sotmès aquests dies per part dels partits polítics catalans. El PSOE aconsegueix així una moratòria de tres mesos (o més) per seguir marejant la perdiu. Iniciativa, ha aconseguit també trencar també, com he dit abans, la única cosa que podia incomodar una mica els nostres veïns, la unitat.

No cal dir que els socialistes catalans deuen estar celebrant aquesta incursió ja que així es poden re situar i quedar bé amb els amos de la franquícia (PSOE) i amb el poble català.

Es curiós això dels dirigents d’Iniciativa. Uns dirigents que van perdre el seu nord polític quan el comunisme va desaparèixer a finals del segle passat i es van haver de re definir dins del panorama polític. Van deixar de ser comunistes per ser ecologistes, i a més, es creuen que en tenen la patent. Les úniques activitats ecologistes que se’ls coneix, però, són la limitació a 80 km/h de la velocitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les pregaries a la Moreneta en èpoques de sequera.

Menció a part mereixen el Sr. Saura i la Sra. Mayol, dos eco-socialistes de pro. Amb Àtic al barri de Gràcia de Barcelona, amb vivenda de caps de setmana al Port de la Selva i amb residència d’estiu a Palma de Mallorca, amanit amb cotxe oficial i amb tota una vida amb càrrec als diners públics, qualsevol desitjaria ser d’Iniciativa. És curiós que temps enrere la Sra. Mayol es definís com amiga dels “okupes”. Deu ser per la seva capacitat d’ocupar vivendes (entre setmana, caps de setmana i vacances).

Ben tranquils deuen estar a Can PSC. La seva marca blanca (Iniciativa) els ha tret les castanyes del foc i ells ni s’han despentinat. Els eco-socialistes han fet el que millor saben fer: han fet d’eco dels socialistes.

Però demà serà un altre dia.

Els dies passen

2008-08-12T13:58:00.000+02:00

Avui, 12 d’agost, ja fa tres dies que hauríem de tenir nou finançament. Una vegada més ha quedat clar que el PSOE i el PP són el mateix. El PP ho demostra sense embuts i el PSOE ho fa amb “talante”. Qui finalment acaba perdent és el poble català encara que sigui incomplint flagrantment una Llei Orgànica.

M’agradaria saber que passaria si no paguéssim els nostres impostos el dia que toca. Doncs això és justament el que està fent el Sr. Zapatero (desaparegut aquests dies), el Sr. Solbes i la Sra. De la Vega, entre d’altres.

Vaig seguint les notícies i m’ha sorprès gratament aquesta virtual unitat de les forces polítiques catalanes. No hi confio gaire, però. I espero equivocar-me.

En primer lloc, no hi confio gaire perquè als negociadors de l’Estat els importa ben poc si hi ha unitat o no n’hi ha. Per ells, el finançament, és una qüestió tècnica i no pas política.

En segon lloc no hi confio perquè arribarà un moment que la unitat es trencarà. Es trencarà pel lloc més feble i no serà pas per Convergència i Unió. No es trencarà per aquí per allò de “gat escaldat...”.

Em suposo que es trencarà pel costat del PSC en el moment que els del PSOE els obliguin a deixar de ser PSC. Es admirable el treball del Conseller Castells, però recordem que la família política del Sr. Castells (Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Ernest Maragall), no és la mateixa família que domina actualment el PSC (Montilla, Corbacho, De Madre, Zaragoza) i que finalment afluixaran quan, per exemple, s’hagin de votar els Pressupostos Generals de l’Estat.

Però com he dit abans, espero equivocar-me.

Qualsevol nit pot sortir el sol

2008-08-07T20:26:00.000+02:00

Agost, mes gairebé inhàbil. Fa molt temps vaig sentir algú que deia: “A l’agost, Espanya tanca per vacances”. Avui dia, potser no és tant exagerat, però moltes persones aprofiten per aturar i per recarregar les piles.

Es una bona època per pensar. Des de la meva finestra veig pins i sento el soroll dels nens com juguen i dels gossos com borden. Passa l’aire i apaivaga una mica aquesta calor que pesa i ens aixafa, dia i nit.

Penso en com ha anat aquest darrer any. En com ha anat i en com m’ha anat. La veritat és que no em puc queixar. En alguns aspectes crec que he fregat la felicitat.

Penso també en com ens compliquem la vida. Poden ser tant senzilles les coses! Tot és tant relatiu!

Segueixo mirant per la finestra. El sol, tangencial ja, acaricia el verd de les copes dels pins d’una manera especial.

Penso en el meu país. En les picabaralles partidistes. En l’espoli, que alguns anomenen solidaritat. En la crisi econòmica, que alguns han trigat a anomenar. I malgrat tot, segueixo volent ser català.

Torno a mirar per la finestra. El sol només s’intueix i les ombres comencen a dominar les muntanyes del voltant de casa.

Penso en el meu poble, en el meu municipi. En les picabaralles partidistes. En la compra de vots, que alguns anomenen de diferents maneres. En les falses promeses, que alguns ens volen fer creure que seran realitat. I malgrat tot, segueixo volent ser de Dosrius.

Tanco la finestra. Es negre nit. Demà tornarà a sortir el sol. Demà serà diferent. El demà, serà diferent.

Tot està molt car

2007-07-17T18:50:00.000+02:00

Ja han passat uns dies des de que vaig saber que els sous dels polítics de Dosrius han augmentat considerablement. M’he esperat uns dies per fer la reflexió i la veritat és que penso el mateix que vaig pensar el primer dia.

El que penso és que m’agradaria saber a quina empresa privada li donarien a l’Alcalde aquests 40.000 Euros anuals que cobrarà per no haver complert els objectius que ell mateix es va fixar l’any 2003.

El que penso també és que per quin motiu el nou càrrec de confiança que tindrà l’Ajuntament cobrarà 32.000 Euros anuals si, la passada legislatura, essent regidora i fent la mateixa feina que farà ara, cobrava 20.000.

El que penso també és que per quin motiu se li han de pagar 1.200 Euros mensuals a un regidor que només va un cop per setmana a l’Ajuntament. Aquest regidor existeix i té nom i cognoms.

Si parlen de professionalitzar la política a l’Ajuntament, doncs que no només professionalitzin els sous. També, penso, han de professionalitzar la gestió i els resultats.

Els gossos no voten

2007-01-27T12:40:00.000+01:00

Viure en un poble tranquil, rodejat de boscos, però a prop de qualsevol lloc, com és el nostre té molts aventatges. Té molts aventatges, però també inconvenients. Un d’aquests inconvenients és el gran número d’animals abandonats que vénen a parar a aquestes contrades.

Des de fa uns anys, una associació a Dosrius, els Amics dels Animals, recullen, acullen i tracten de donar en adopció els animals que, com hem dit, d’una manera o d’una altra, arriben al nostre municipi abandonats per tots aquells que, mesos abans, es pensaven que havien comprat una joguina.

Fins el mes de novembre, la gossera on els Amics dels Animals desenvolupaven la seva labor es trobava, sortint de Dosrius en direcció Canyamars, abans de la cruïlla amb la ronda exterior. A partir d’aquesta data va començar el seu enderroc ja que forma part de les obres d’urbanització de la zona anomenada La Bomba. Seria fàcil fer demagògia tot dient que la construcció desenfrenada que invadeix el nostre municipi ha esborrat el producte d’una iniciativa altruista com és la dels Amics dels Animals. No ho farem.

El que sí ens sorpren i ens indigna és que si el projecte d’urbanització de La Bomba ja fa temps que està en marxa (només cal recordar que abans de les eleccions municipals de l’any 2003 ja s’en parlava), com és que l’equip de govern no ha previst o no va preveure en el seu moment que aquests animals es quedarien sense casa i alhora sense lloc per poder ser mostrats i gestionar les seves adopcions?

A hores d’ara (estem parlant de començaments de 2007), ni tant sols s’ha començat a construir la nova gossera. Qui és el culpable d’aquesta mala gestió? No és necessari anar tan lluny. Qui no ha pensat? Sonarà a tòpic però no ho és. Tot això és un exemple clarissim del “qui dia passa, any empeny”, de manca de projecte d’aquest equip de govern.

Estem segurs que si aquests animals abandonats, alguns dels quals arriben a mans dels Amics dels Animals en condicions deplorables, poguessin exercir el dret de vot a les properes eleccions municipals, el nostre Alcalde s’hagués preocupat personalment d’allò del que li agrada parlar tant, però que no predica amb l’exemple: del seu benestar social. De ben segur que si poguessin votar, ara es trobarien confortablement ajeguts i abrigats en algun pis de la zona del Comú (per exemple) i el mateix alcalde s’hagués preocupat d’anar-los a saludar personalment (o, en aquest cas, animalment).

Reflexions d'un Convergent a Dosrius

Rèquiem

S...ous

París bien vale una misa

Ple buit

Consens

2011: Odissea a l'espai

Riiiiiiing

La vida és bonica, però a vegades complicada

Indignació i indignitat

És català...

Un acudit

Promiscuïtat

Cançoneta de Nadal

Investi-dura

Estic d'acord amb l'Alcalde

Nervis

Quart Cinturó

Vaga?

Canvis

Fama

Política

Vaja

Donde dije digo...

Antes de meter...

La Policia no és tonta

La raó de la força

Donar un peix o ensenyar a pescar

Una de romanos

Pressupostos

Novetats polítiques municipals

Don Tancredo

Hipocresia

Referèndum

Apunts d'història

Miopia

Mundaka

Vacances

Censura (sense moció)

Sogre

FESTA MAJOR

POR

LA NIÑA DE RAJOY

CON-MOCIO

ELS MUSICS DEL TITANIC

ENCARA QUE HI VAGIS, ELLS NO MARXEN

ECONOMIA, CAN CANYAMARS I CAN MASSUET

ESCÒRIES I D'ALTRES ESCÒRIES

PROGRAMA ELECCIONS MUNICIPALS 2007

CAN BOSC

CARRILET

Dosrius, Canyamars, Can Massuet

PROMISCUÏTAT POLITICA

Ícar

LLENYA

SAU

LA ESCOPETA NACIONAL

CENDRES

DIFERENCIES

PROJECTE, PROGRAMA I EMOCIO

TAMPOC NEVA MAI A GUST DE TOTHOM

PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. O SI?

NO PLOU MAI A GUST DE TOTHOM

La pilota basca

L'ERNEST I EN JOSEP

JO NO HI ENTENC DE POLÍTICA

DIARI D'UN...SOCIALISTA?

3 en 1

TREBALLANT PER A LES PERSONES (II)

TREBALLANT PER A LES PERSONES O EL SILENCI DELS ANYELLS

SENSE TÍTOL (PER NO REPETIR-ME)

Where the streets have no name

11 de setembre

Deixeu-me que somniï

LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE… (Grouxo Marx)

Un motiu per reflexionar

No ens calen piràmides

Verd? Vermell? Tant és

Els dies passen

Qualsevol nit pot sortir el sol