Rèquiem

L’estiu toca la seva fi i la normalitat ens assalta de nou. Aquest estiu ens ha servit per adonar-nos-en que les piscines de Dosrius són tant útils com qui ha deixat que no s’obrissin al públic. I no ha permès que es tanquessin per pròpia voluntat. Es encara pitjor. Ha deixat que es tanquessin per deixadesa i incompetència.

No val la pena posar-se gaire nerviós. Fa escassos mesos que el poble ha escollit el que creia millor. I ens hem de sotmetre a la seva voluntat. La voluntat del poble ha decidit que qui ens governi tingui el mateix sentit de justícia social que una espardenya de ballar sardanes. S’apuja el sou (el d’ell i els seus adlàters) i tot seguit, acomiada dos treballadors públics per qüestions econòmiques. Són els curtcircuits dels pactes contra natura.

Aquest estiu també ha servit per veure en acció els regidors assimilats. En altres èpoques enemics fins la mort i ara, tant amics com si haguessin anat junts a “cole”. Aquell que fa menys d’un any deia que volia un despatxet i 1200 Euros al mes, ara ja en pot disposar. La dignitat, en aquest cas, té un preu molt baix. Finalment s'ha constatat.

Comencem un nou curs polític. Veurem quin és el paper de cadascú en aquesta opereta que té aires de Rèquiem. Desitjo tota la sort del món a aquest nou govern municipal. Espero que sàpiguen obrir, donar i crear. Perquè, pel que hem vist fins ara, només han sabut tancar, rebre i acomiadar.

Però demà serà un altre dia.