Promiscuïtat

Falten pocs mesos per les eleccions municipals. Tots els partits polítics municipals ja fa dies que ens anem movent, preparant els programes, mantenint entrevistes, ultimant llistes...

A Convergència i Unió estrenem candidat i renovem il•lusió, il•lusió pel canvi que aquesta vegada pot ser possible. Tenim ganes de tirar endavant un projecte engrescador, amb un programa innovador, però sempre tocant de peus a terra.

D’altres partits estan fent el mateix, em consta. Aquests són uns mesos de contactes i xerrades entre partits, de molta activitat política.

Tot i que les dinàmiques municipals són molt diferents a les que hi ha a la política nacional o fins i tot estatal, sempre hi ha afinitats ideològiques entre partits que et porten a pensar en la possibilitat de formar un govern de coalició. Es pot arribar a pensar amb quin partit podries formar coalició i amb quin no ho faries. Per què, per tal de governar en coalició, calen grans dosis de confiança entre els partits que la formen. Normalment hi ha afinitats ideològiques, afinitats entre persones o hi concorren totes dues circumstàncies.

El que em sorprèn, i no pas gratament, és que l’Alcalde vagi oferint pactes a partits de diferent abast ideològic. Ha ofert governar en coalició, a partir de les properes eleccions, a tots els partits que tenen la intenció de presentar-se. “Hem de governar junts”. Aquesta frase, textual, me l’han repetit representants de diversos partits polítics municipals, com oferiment explícit per part de l’Alcalde.

Això pot dir dues coses. O bé que el partit que vol representar l’Alcalde no té ideologia concreta, o bé que l’Alcalde té necessitat de mantenir-se en el govern al preu que sigui i pactant amb qui calgui.

I el que em pregunto és: N’estan al corrent els militants del PSC de Dosrius dels jocs de mans de l’Alcalde? Seran capaços d’acceptar que es pacti amb qui sigui només perquè ho ha decidit ell?

.

Però demà serà un altre dia.