Avui fa quinze dies, la Federació local de Dosrius de CiU, va proclamar com a cap de llista per a les properes eleccions municipals de maig de 2011 l’Antoni Valls.
En “Toliu”, com l’anomenen a Canyamars, advocat de professió, s’ha de convertir en la cara visible de Convergència i Unió a Dosrius i tirarà endavant un procés de renovació del partit que, vistos els resultats a nivell municipal, tanta falta ens fa.
Encarem les eleccions municipals de 2011 amb moltes ganes, no de governar per governar, sinó per poder-li donar la volta a problemàtiques que semblen enquistades i vicis de govern que han convertit en habituals situacions totalment anormals.
Evidentment la nostra campanya no serà de crítica, sinó que serà completament en positiu, oferint solucions i oferint propostes. Volem convertir-nos, i ho farem, en alternativa de govern a Dosrius.
Volem contraposar el rigor, el seny i la lògica a determinades actituds que provenen de l’entorn de l’Alcalde, més identificables amb una barreja de màfia siciliana i xafarderia maliciosa que no pas amb la d’algú que ha de ser un exemple per la comunitat.
Em sap greu ser l’objectiu dels atacs personals furibunds per part d’aquest entorn que he anomenat, de persones amb les que ni tant sols he creuat mai una sola paraula. Em sap greu que l’Alcalde s’hagi dedicat a fer-me una campanya de desprestigi personal fora de tota mesura denotant, això sí, molt poca exigència moral.
Però el que més greu em sap és que tota aquesta energia que utilitza intentant desgastar-me i posant-me pals a les rodes (cosa que vol dir que em coneix poc), no la utilitza vetllant pels interessos dels ciutadans, ni per resoldre les seves problemàtiques.
Crec que els ciutadans amb problemes (i cada dia n’hi ha més en aquest municipi), preferirien sentir de l’Alcalde coses més interessants com, per exemple, quina solució donarà al tema de Can Canyamars (que fa vuit anys que va prometre que acabaria en un any), de l’asfaltat dels carrers de Can Massuet (que comença a convertir-se en un problema greu), de la continua fugida de policies locals (que converteix el cos de Policia Local en mancat de formació i d’experiència), de la manca de motivació dels funcionaris, de la manca d’una direcció política eficaç de la Brigada Municipal, de perquè fa anys que la piscina de Can Massuet s’ha convertit en un pantà. O per quin motiu no ha complert ni la quarta part del seu programa electoral de 2007.
S’acosten les eleccions i comencen els nervis. No em preocupa gens ser el principal problema de l’Alcalde ans el contrari, em motiva profundament, perquè vol dir que seguim el camí correcte; el que sí que em preocupa és que darrera d’aquesta obsessió malaltissa, dimiteixi de les seves obligacions, obligacions contretes davant les urnes, fa gairebé quatre anys.
Però demà serà un altre dia.
En “Toliu”, com l’anomenen a Canyamars, advocat de professió, s’ha de convertir en la cara visible de Convergència i Unió a Dosrius i tirarà endavant un procés de renovació del partit que, vistos els resultats a nivell municipal, tanta falta ens fa.
Encarem les eleccions municipals de 2011 amb moltes ganes, no de governar per governar, sinó per poder-li donar la volta a problemàtiques que semblen enquistades i vicis de govern que han convertit en habituals situacions totalment anormals.
Evidentment la nostra campanya no serà de crítica, sinó que serà completament en positiu, oferint solucions i oferint propostes. Volem convertir-nos, i ho farem, en alternativa de govern a Dosrius.
Volem contraposar el rigor, el seny i la lògica a determinades actituds que provenen de l’entorn de l’Alcalde, més identificables amb una barreja de màfia siciliana i xafarderia maliciosa que no pas amb la d’algú que ha de ser un exemple per la comunitat.
Em sap greu ser l’objectiu dels atacs personals furibunds per part d’aquest entorn que he anomenat, de persones amb les que ni tant sols he creuat mai una sola paraula. Em sap greu que l’Alcalde s’hagi dedicat a fer-me una campanya de desprestigi personal fora de tota mesura denotant, això sí, molt poca exigència moral.
Però el que més greu em sap és que tota aquesta energia que utilitza intentant desgastar-me i posant-me pals a les rodes (cosa que vol dir que em coneix poc), no la utilitza vetllant pels interessos dels ciutadans, ni per resoldre les seves problemàtiques.
Crec que els ciutadans amb problemes (i cada dia n’hi ha més en aquest municipi), preferirien sentir de l’Alcalde coses més interessants com, per exemple, quina solució donarà al tema de Can Canyamars (que fa vuit anys que va prometre que acabaria en un any), de l’asfaltat dels carrers de Can Massuet (que comença a convertir-se en un problema greu), de la continua fugida de policies locals (que converteix el cos de Policia Local en mancat de formació i d’experiència), de la manca de motivació dels funcionaris, de la manca d’una direcció política eficaç de la Brigada Municipal, de perquè fa anys que la piscina de Can Massuet s’ha convertit en un pantà. O per quin motiu no ha complert ni la quarta part del seu programa electoral de 2007.
S’acosten les eleccions i comencen els nervis. No em preocupa gens ser el principal problema de l’Alcalde ans el contrari, em motiva profundament, perquè vol dir que seguim el camí correcte; el que sí que em preocupa és que darrera d’aquesta obsessió malaltissa, dimiteixi de les seves obligacions, obligacions contretes davant les urnes, fa gairebé quatre anys.
Però demà serà un altre dia.
8 comentarios:
Esto es una buena noticia, gente nueva, ideas nuevas. Por lo que comentas con ganas de trabajar de hacer cosas, sin animos de rebanchas, aportando ideas.
Espero que no se quede en agua de borrajas, estoy seguro que al igual que yo muchos otros que estamos descontentos y defradudados con el actual gobierno estaremos muy atentos a la propuesta de CIU.
Por cierto la campaña electoral para las autonomicas esta muy conseguida. La carita sonriente y la luz al final del tunel me parecen unas ideas GENIALES. Felicidades!!!!!!
Buena noticia, hace tiempo que muchos pensamos que es necesario una regeneración política en los partidos del pueblo, que seáis los primeros os da ventaja.
Es necesario un cambio político en el pueblo, no solo de partido si no de estilo, que traiga aire fresco al municipio.
Este Ayuntamiento hace cuatro años que esta secuestrado, el Alcalde y la Alcaldesa de Confianza han conseguido que los regidores del equipo de gobierno sean un cero a la izquierda, ellos dos lo controlan todo al más puro estilo fascista, su forma de hacer tiene muchas similitudes con la Santa Inquisición (quizás por eso hay quien los ve como Santos). El Alcalde dándole más poder a su Cargo de Confianza que a los regidores, ha adulterado el resultado de las urnas y por lo tanto de la democracia.
Se rodean de babosos que les hacen el trabajo sucio a cambio de trozos de pan duro ... LADRAN LUEGO CABALGAMOS ...
Saludos y Suerte.
P.D. Yo también estaré atento a las propuestas de CiU , para poder conocer sus propuestas.
Dons si hem de fer cas a l'opinió d'algunes persones ets una mena de monstruo impresentable, ara quan t'expliquen les maldats i les cosses que has fet, si els preguntes si en son testimonis de primera ma , ningú ho es, a tots els i han explicat.
Qui fos que et va fent la propaganda ho ha fet molt be, ja que ha escampat una imatge negativa, com ha estat també d'altres persones que han fet una forta oposició, han qüestionat la tasca de l'equip de govern, o els tenen per rivals, no argumenten, si no que desqualifiquen a la persona en un intent de desqualificar també el missatge.
Els partits contraris a vegades tampoc han estat una coral d'angelets, que de cosses del alcalde també n'he sentit de molt injustes.
Pel que em diuen, això ja acostuma a passar en els pobles i es considera casi com un fet normal.
De ser així va en detriment de la pròpia gent ja que persones molt valides per exercir la política o que podrien fer importants aportacions no s'apropen per que no es un ambient en el que es trobin d'agust, pel fet d'intentar millorar les cosses no tens per que pagar el preu dels insultes i les injuries cap a tu i el teu entorn.
Una cosa es criticar o qüestionar l'acció de govern o de la oposició que penso que es positiva si te fonaments i d'altes la de barbaritats que he sentit dir de tu i també d'altres.
A veure si es fa realitat que les energies i l'atenció van mes a la resolució dels problemes que tenim, amb això no solament dignifiqueu la tasca política , si no que amplieu el cercle de persones que estarien disposades a fer aportacions molt valuoses, de ben segur que la personalitat del cap de llista de CiU ho facilitarà.
aps ara m'entero que hi ha algu??i algu sap qui es??
Fa unes setmanes que vaig llegir al diari la noticia del nou cap de llista a Dosrius per part de CIU...ja s'han encarregat de que no fossis tu.
Això de la màfia si no l'hagues viscut pensaria que ets un exagerat, però el cert és que tens tota la raò...quina panda!!
No et preocupis Carles, la vida és un boomerang. Jo, com en Jorge, també estic desitjant llegir la vostre proposta política, està clar que es necessita un canvi...veurem primer de tot com queda el resultat de les eleccions del proper diumenge.
Salutacions
En aquest cas i en Carles em corregirà si el que dic no es del tot exacte no crec que sigui cosa de la mafia, penso mes que es un acte de responsabilitat i generositat d'en Carles que ha recolzat per cap de llista a una persona amb mes experiència i pot ser per ell amb mes capacitat d'articular una majoria mes amplia al seu voltant.
Crec que el candidat també ho es d'en Carles que ha pensat mes en el be del partit o del poble que en el seu propi, pel que jo se ha deixat de banda les seves del tot licites il•lusions i aspiracions pensant en el que era millor, cosa que l'honra.
Ara nomes cal que vagi mes tranquil amb la moto.
Es com ho dius, Albert. Ara com ara, la persona més preparada que hi ha al nostre partit és en Toni Valls.
Les aspiracions personals que jo pogués tenir eren només això: personals. He de pensar més enllà: en el bé del meu partit i en el bé del meu poble. I un cop feta aquesta reflexió arribo a la conclusió que en Toni Valls és el millor candidat que podem presentar.
Estic satisfet i estic orgullós de la decisió presa. Decisió, d'altra banda, refrendada per la major part de la militància.
I els altres, que vagin dient. Com va escriure Miguel de Unamuno: "Ladran, luego cabalgamos".
Ara, això de la moto ho tens mal entès. No sóc jo que vaig depressa. Ets tu que vas poc a poc.
Salut, amics.
Ja tens raó,tenim diferents maneres de gaudir la.
Publicar un comentario en la entrada