Seria senzill fer demagògia parlant dels piquets informatius, que passen a ser coactius amb les llibertats individuals d’aquells que volen treballar, per convicció o per necessitat. No serà el cas.
Tenim un Estat malalt, en una situació gairebé irreversible. Hem estat vivint, tots, tots, per sobre de les nostres possibilitats. Ara arriba el moment en que ens hem d’estrènyer el cinturó. I tothom, d’una manera o d’una altra, n’és conscient.
Aquesta no és una vaga dels treballadors. Aquesta és una vaga dels sindicats. Perquè no hi ha col•lectiu més conservador que el dels sindicalistes. Volen conservar els seus privilegis i els seus alliberats. I sobretot, sobretot, volen seguir fent creure que són útils a una societat on, des de fa dècades la protecció social i laboral forma part intrínseca de l’Estat del Benestar.
Pot ser discutible l’actitud del govern, que es dedica a subvencionar l’atur, sense incentivar la col•locació ni la creació d’ocupació (més enllà d’aquells focs d’encenalls anomenats Plan Zapatero). El que no és discutible és que davant d’una situació gravíssima, s’han de prendre mesures dràstiques.
Però demà serà un altre dia.
6 comentarios:
El millor que ens podia pasar es que no prenguin cap messura, cada vegada que fan alguna cosa puja l'atur i el preu del deute.
Virgencita, virgencita.
A, i que visquin els sindicats que son molt necessaris tot i que han de fer una neteja interna a fons i adaptar se als nous temps, que estan encara en el 1920.
Estic d'acord en casi tot Carles, però fem un canvi de subjecte i en comptes de sindicats, posem partits polítics i els polítics que viuen del sistema, sense fotre un pal a l'aigua, visquen de les lleis, creant les que no necessiten i evitant les que son necessàries.
Els sindicats son productes del sistema de producció modern, no es que siguin uns organismes justos, però son transparents i això ho diu cada any la premsa especialitzada.
En aquest sentit Carles qui esta permanentment associat a processos de corrupció immobiliària i política, no veig cap reflexió teva en torn a la desafecció dels ciutadans de la política i dels polítics, que proposes?.
Quan dius piquets coactius en un dia de vaga amb tots els mitjans públics i privats al servei de que es treballi, no creus que la coacció comença en una altre banda, creus que els sindicats tenen tant poder per a aconseguir modificar la realitat mitjançant le pressió dels piquets
Carles aquesta crisi a qui es deguda? i qui la soporta sense cap solució de continuïtat, l'especulació esta a l'ordre del dia i la política se confabula amb els poders econòmics, i no ho dic jo, ho diuen especialistes econòmics, i mira per on algun polític honest.
Quan les coses venen mal dades és millor agafar aire, respirar amb profunditat i pensar en l'horizont amb més calma sense criminalitzar als que fan possible amb més o menys encert que el mon tingui unes condicions socials i laboral més justes ( convenis, estatuts, 40 hores, vacances, jubilació, acomiadaments improcedents, etc.) que fan possible un cert estat del benestar.
Estic d'acord en que tenint que canviar aquest mon que permet morir de gana a milions de persones, mentres que uns quants viuen com a marajas. Com volem evitar les migracions i les guerres, si no tenint la capacitat de reflexionar a on esta el veritable problema, el contrari s un succedani que volem buscar per conformar voluntats incapacitades.
Ho sent-ho Carles però el tema és molt profund i complex, necessitarien un debat d'hores per defensar-lo amb un minin de coherència interna.
Benvolgut company (o companya),
Et respondré en dues parts, ja que tot això no cap en un sol comentari.
Intentaré respondre paràgraf per paràgraf, o si més no, argument per argument. La veritat és que has fet una reflexió profunda, això sí, des d'un punt de vista "proletaritzant".
En referència al primer paràgraf (i ja n'he parlat anteriorment), no es pot prendre la part pel tot. Hi ha polítics corruptes, sí. Com hi ha caps de compres d'empreses privades que també són corruptes. I fixa't, cada dia a l'Estat, es prenen milers de decisions polítiques (des dels Regidors dels pobles més petits als Presidents autonòmics). Comparativament amb les decisions polítiques delictives, serien com una gota d'aigua en un oceà. Ara bé, la publicitat mediàtica d'unes es incomparable amb la de les altres.
Referent al segon paràgraf, imagino que la premsa especialitzada que fa esment a la transparència dels sindicats, deu fer esment també a l'escàndol immobiliari, on la UGT va fer una promoció social de vivendes i va estafar unes 20.000 famílies. La condició humana ja ho porta això.
I sobre la desafecció (tercer paràgraf), què vols que et digui. Potser els administrats (és a dir tots nosaltres), voldríem que els polítics ens fessin tot allò que nosaltres mateixos no som capaços de fer, per incapacitat o per indolència. Els polítics no han d'estar obligats a fer-nos de "tata". La desafecció potser és una rèmora de l'Estat del benestar, que ens ha acomodat massa i fa que volguem aconseguir les coses massa fàcilment.
I sobre els piquets (quart paràgraf), et posaré un exemple pràctic, i sense tirar de demagògia. Avui he anat a treballar, per convicció. El carrer on tinc el meu despatx professional és peatonal. Les botigues estaven obertes, però els botiguers estaven atents a les portes. De cop s'ha sentit soroll de xiulets i s'ha vist un grup de sindicalistes, concretament de Comissions Obreres i de la CGT. Automàticament els botiguers han tancat les portes. Crec que això és coacció, no? O fins i tot és por (a actes vandàlics, per exemple). En qualsevol cas, el dret a la vaga és tant dret com el dret a treballar dels botiguers (autònoms en molts casos i històricament menystinguts pels sindicats).
A qui és deguda la crisi? (cinquè paràgraf). Estaràs amb mi que la societat, per definició, és una concatenació. Incidint en un determinat sector de la societat (el que sigui), la resta també en percep conseqüències. I en l'aspecte econòmic no hi ha excepció. I sí, pots dir que els bancs, que els propietaris dels terrenys, els promotors i els polítics hi han tingut a veure. Però els ciutadans de peu també hem tingut accés al crèdit barat i hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, ep!, i no ens hi ha obligat ningú. Tots, tots en som responsables. Si no fos així, la societat no seria societat.
Quan les coses venen mal dades (sisè paràgraf), s'han de prendre mesures que no satisfan tothom. Si agafes aire i t'ho mires, pot pujar 5 o 6 punts el dèficit, per exemple. Tu mateix(a) reconeixes l'anacronisme dels sindicats quan parles de convenis, estatuts, 40 hores, vacances, jubilació, acomiadaments improcedents, etc. Això ja fa anys que ho van resoldre. I ho van fer bé en aquell moment.
De les teves paraules, puc llegir entre línies que tens prefixada la imatge de l'empresari com la d'algú que va amb frac, barret de copa i fuma havans. Els empresaris són també gent que tenen problemes per complir amb unes quotes socials que fan que la nostra economia sigui de les menys competitives del mon. I la riquesa la creen els treballadors amb el seu esforç i els empresaris amb la seva iniciativa. Cal no oblidar-ho.
La immigració és un altre debat que ocuparia planes i planes. Vist des del punt de vista del capitalisme, interessa la immigració ja que és sinònim de mà d'obra i de capacitat de generar riquesa. Des del punt de vista identitari, es perillós obrir les portes amb tanta alegria ja que després passen coses com les que ens venen al cap a tots plegats. Quina part del pastís vols?.
En fi, estaria encantadíssim de mantenir un debat cara a cara per a poder confrontar idees.
Rep una cordial salutació
Hola Carles
Et faig a mans una informació prou aclaridora del tema sindical, concretament de CC.OO. i com sense tenir obligació legal envia al sindic de comptes les seves comptes auditades, un exercici de transparència que sembla que ni el teu partit ni altres feu amb normalitat "democràtica".
CCOO de Catalunya presenta davant la Sindicatura
de Comptes els seus comptes auditats
CCOO de Catalunya presentarà
divendres, 19 de novembre, davant
la Sindicatura de Comptes
de Catalunya els seus comptes
auditats corresponents a l’any
2009.
Una delegació de CCOO de Catalunya,
encapçalada pel seu secretari
general, Joan Carles Gallego,
es reunirà a les 12 hores amb
el síndic major, el senyor Joan
Colom, per fer el lliurament dels
comptes. Serà a la Sindicatura de
Comptes de Catalunya, avinguda
del Litoral, 12-14, de Barcelona.
Malgrat no tenir cap obligació
legal, CCOO de Catalunya vol fer
aquesta actuació per exigir al nou
Govern de la Generalitat el compliment
del compromís de transparència
pel que fa a la utilització
dels recursos públics a càrrec de
les organitzacions.
Extrec de:
http://www.ccoo.cat/revistes/lluitadigital/101.pdf
Salutacions
PD Si us plau si hi ha constància d'altre informació referent als partits no dubtis en fer-la constar, para mejor saber y entender el que dius.
Publicar un comentario en la entrada