Tothom és lliure d’expressar la seva opinió. I encara més, tothom es lliure de tenir la seva pròpia opinió respecte de qualsevol cosa.
Això és el que va passar en el Ple Municipal d’ahir. Tothom es va posicionar clarament sobre temes d’actualitat del municipi.
Avui em referiré al Regidor del PP, el Sr. Corbalán. Sobre la moció presentada per CiU respecte a la reducció de despeses, demanant el cessament del càrrec de confiança, amb una remuneració de 32.000 Euros cada any, va creure oportú no votar-hi a favor amb l’argument que ja hi havia prou parats com per enviar a l’atur algú més. Gairebé em salten les llàgrimes de l’emoció. Suposo que va comprendre que era necessari per l’Alcalde algú que (com va dir el mateix Alcalde), treballa de dia, de nit i de matinada.
Va ser interessant també el posicionament del Sr. Corbalán amb el tema de les escòries. Va argumentar quan no tocava (es veu que tenia ganes de fer-ho), que la presència de la planta de tractament d’escòries crearia llocs de treball (com si no hi hagués ja gent treballant a la planta de Les Franqueses), que les escòries no eren perilloses per la salut dels ciutadans (va dir que el rellotge que portem al canell és més perillós per la nostra salut) i va criticar la presència a la carretera de rètols contraris a les escòries. Penso que, de la mateixa manera que ell pot expressar la seva opinió, ha d’entendre que un grup de ciutadans amoïnats puguin fer el mateix.
Curiós va ser també el posicionament de l’Alcalde sobre una proposta de CiU en el sentit de convocar un referèndum al municipi sobre la necessitat o no d’instal·lar la planta de tractament d’escòries. Va dir que no ho veia necessari i que no hi creia. Es estrany que algú que anys enrere, quan era un simple regidor a l’oposició manifestava que era un “radical demòcrata convençut”, ara no vegi la necessitat de convocar un referèndum per ratificar o per legitimar la seva posició respecte a un tema tant delicat per molta gent com és aquest de les escòries.
Però demà serà un altre dia.
1 comentarios:
Es que Carles, ara han vist la llum.
Com acostuma a passar cada un llaura el seu hortet, i busca els arguments per portar l’aigua als seus tomàquets, el representant del PP en el nostre ajuntament ven maquinaria per plantes d’escòries, el que defensa es tan humà com el pare de família que defensa el pa de casa seva.
Penjar una pancarta dient no a les escòries es tan legítim com penjar ne d’ altre demanant el vot per un grup de gent que te elements que contínuament insulten als catalans o d’altres que no paren de enganyar a la gent.
Pot ser si poguessin fer un article en el full municipal no caldrien les pancartes.
El no a la consulta popular te la seva lògica, mireu per posar la planta nomes tenen que engalipar a una persona, si es fessin consultes populars tindrien que convèncer a la majoria del poble i això es molt mes car.
En general la qualitat democràtica del nostre municipi es artificial i molt baixa i el que es fomenta es tot el contrari a la participació i el sentit crític, recent podem veure ara a l’Iran quan de patiment costa als pobles assolir nivells de democràcia acceptables, nosaltres que sobre el paper els tenim, no hem de deixar perdre’n ni un boci, nosaltres ja no hem de deixar-nos la vida, l’únic que hem de fer es anar a votar i rebutjar sobre tot aquestes actituds dictatorials i de anar al darrera del propi benefici dient nos que esel del poble.
Per sort es veu en la societat civil cada vegada mes una resistència i un frescor que em fa ser optimista.
Veig amb alegria que defenses aquestes sensibilitats, nomes desitjar te que un dia no tinguis que passar per la vergonya d’esborrar allò que vas escriure en el blog.
En els bitllets d’euro es va voler posar un element metàl•lic que recordes la brillantor de les monedes, es la llum reflexa da en el metall, es la llum que històricament ha comprat moltes voluntats la que dona valor als paperets que imprimeix el banc central europeu.
Publicar un comentario en la entrada