Es indignant que, com a societat, haguem estat enganyats per algú de qui es pressuposava honestedat i compromís amb la cultura i amb el país. L’avarícia i l’enginyeria financera han convertit en Fèlix Millet en un simple lladre.
Les ramificacions d’aquesta oficina de compravenda de favors i silencis en què s’havia convertit la Fundació Palau de la Música han tret a la llum alguns noms que han esquitxat, sobretot, el meu partit i la seva fundació.
Com espero que entengueu, no puc ser objectiu i no em fa res reconèixer-ho.
Anem a pams. No hi ha cap irregularitat en el fet que la Fundació Palau de la Música, en virtut d’un conveni, aporti uns diners a una altra fundació, encara que aquesta estigui vinculada a un partit polític. No està clar l’origen d’aquests diners? Tampoc tenia perquè saber-ho qui els rep. Per posar un exemple clarificador, és com aquell que compra, sense saber-ho, un vehicle que ha estat robat prèviament. En té culpa?.
Crec que, d’una manera seriosa, s’ha d’afrontar la temàtica del finançament dels partits polítics. Tots els partits necessiten diners per subsistir i finalment, tots ells, tots ells, han d’anar a demanar-ne a empreses, fundacions i entitats. Posem doncs, fil a l’agulla i revestim de legalitat uns procediments que són, moltes vegades, al·legals.
No obstant, ara és el moment de l’hipocresia. Ara es posen les mans al cap els que volen veure i fer veure que Convergència s’ha finançat il·legalment. I ho utilitzen per tal de desviar l’atenció de l’encefalograma pla del govern. Es posen les mans al cap aquells que en el sí del seu partit, també accepten donacions anònimes. Poden dir exactament d’on surten els diners que gasten?. I el més gros, es posen les mans al cap aquells que tenen a l’executiva del seu partit, ocupant el càrrec de Secretari de Formació, l’únic condemnat fins ara a l’historia de la democràcia, per finançament il·legal del seu partit. Parlo, per aquells qui no ho recordin, d’en Josep Maria Sala del PSC i del cas Filesa, aquella empresa que feia informes de dubtosa utilitat que eren encarregats pel govern socialista de l’època. Sí, més o menys com ara.
Com va dir Jesucrist: “Aquell que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.
Però demà serà un altre dia.